El VAR decidí un partit travat, que el Mallorca no tingué controlat en cap moment, ni tampoc el Cartagena. L’acció del penal a l’àrea visitant només la detectaren des d’una sala de vídeo, perquè en el camp ningú no reclamà ni veié res. El llançament del penal es traduí en el primer gol d’Álvaro Giménez, que donava la victòria al seu equip. Per tant, podríem dir que, a falta de joc, bons són els punts aconseguits i que refermen el lideratge, ara amb sis més que l’Espanyol. Sembla que a aquestes alçades de la competició hi ha equips que comencen a treure les dents de serra. A Son Moix, també aparegueren. El Mallorca no va fer un bon partit, tot i que va ser qui s’acostà més a l’àrea rival.
Salva Sevilla i Ruben Castro, dos il·lustres de la lliga i els més veterans al camp, se saludaren efusivament en el túnel dels vestidors, tot recordant l’etapa que coincidiren en el Betis a Primera Divisió. El canari, amb tretze gols, no va encertar en una acció clara davant Reina (l’única que va tenir). En canvi, l’andalús va tornar a fer una passada d’autèntic crac perquè Amath marcàs un magnífic gol, que el situa com a màxim realitzador, amb vuit. La imatge del senegalès demanant la llibertat per al seu país és un gest reivindicatiu que mereix tot el respecte. Aquesta acció fou el més destacat d’un partit que disputaren amb més nervis dels prevists, a causa de la pressió que sembla imposar-se el Mallorca quan juga de local. En qualsevol cas, no podem retreure res a l’equip de García Plaza, ja que ha arribat als seixanta punts quan queden molts de partits perquè acabi la temporada. Ara els mallorquinistes tindran temps per assaborir la victòria, sobretot amb el gran matalàs que tenen a la classificació. La lliga no s’atura i diumenge han de visitar el Molinón, el camp de l’històric Sporting de Gijón, un equip que, contràriament al Mallorca, encara no ha perdut cap partit a ca seva.
