Tot i la mala arrencada, ja que va estar deu minuts sense tocar la pilota, el Mallorca va saber refer-se i va signar una victòria merescuda, gràcies a una bona actuació de tots els jugadors. Vist l’equip que va aparèixer sobre la gespa, sembla clar que Luis García Plaza comença a tenir perfilat el seu onze ideal. Doble pivot per a Salva Sevilla i Ruiz de Galarreta; els quatre de sempre, a darrere; les bandes, per a Antoni Sánchez i Jordi Mboula; a davant, un incombustible Dani Rodríguez, i, en punta, Marc Cardona, que segurament va ser el que més va desentonar. La primera arribada a l’àrea visitant va significar el primer gol. Bona conducció de Ruiz de Galarreta i assistència final perquè Dani Rodríguez obrís el resultat. El segon gol va ser de traca, després de la passada del català Jordi Mboula. Sense cap dubte, el jugador gallec és un dels qui està més concentrat i pendent del joc de tot l’equip. Dani Rodríguez, una vegada més, constata que no cal ser davanter centre per marcar gols. L’actuació del Mallorca la podem qualificar de coral, amb solvència i categoria, i també amb un grau important de solidaritat. Començant per Reina, que està en un moment espectacular i que justifica el trofeu com a millor jugador del mes d’octubre, que va rebre abans de començar el partit. Podríem destacar alguns jugadors més, com, per exemple, Antoni Sánchez, que va fer feina sense aturar i que de cada dia és més bo. La seva actuació es va veure recompensada amb un magnífic gol de cap a passada rebotada de Joan Sastre, un altre que va firmar un partit prou seriós. En definitiva, una victòria inqüestionable que situa el Mallorca a la segona plaça de la classificació, en zona d’ascens directe. És evident, no passa de ser una simple anècdota, però sempre queda molt bé obrir el diari i veure l’equip en una posició de privilegi.
