El pitjor debut es va produir ahir a Son Moix en un partit en què el Rayo Vallecano va ser millor que el Mallorca en totes les facetes del joc. En una jornada que perdura en la anormalitat, els aficionats i seguidors mallorquinistes només pogueren veure el seu equip a través de la televisió («això no és futbol», diuen veus autoritzades). La plantilla que enguany dirigeix Luis García Plaza no es fa enfora de la que hem vist les darreres temporades. Mancances defensives, poca creativitat i gens de perill en l’àrea contrària. Els qui pensaven en les tres victòries de la pretemporada, ahir veieren la realitat del grup mallorquinista. Una vegada més, es constata que els partits amistosos no tenen res a veure amb els que hi ha punts en joc. I, de punts, el Mallorca ja n’ha perdut tres de manera indiscutible davant un Rayo més treballat, més intens i fent la sensació que té les idees molts clares.
Un problema. Ahir tornàrem a veure un equip els laterals del qual, el dret i l’esquerra, sembla que siguin el mal endèmic del Mallorca. L’únic gol del capvespre es va gestar i consumar en els dos defenses. Ni Sastre ni Iván Bravo, que va estar millor en accions ofensives, no varen saber interpretar l’acció d’atac del Rayo, ni sobretot de la rematada d’Isi, que va ser definitiva. És evident: en general i en qualsevol partit, l’equip que s’avança hi té molt guanyat. Ahir, a Son Moix, en va quedar constància.
