A la Reial Societat, li varen assenyalar quinze faltes; al Mallorca, set. Possiblement hagi estat el partit durant el qual n'hagi fetes més poques. I la pregunta és: de què li serveix? Evidentment, només són números, però que després es tradueixen en una golejada: tres a zero i sense passar gens de pena. L'equip basc va ser infinitament superior al mallorquí i, com diuen ara, en les dues àrees. Els futbolers saben que és en les àrees on es resolen els partits. Ni això ni les tàctiques no serveixen per res, si un equip no fa gols o no els evita. Ahir el Mallorca va desaparèixer del camp a la segona part. La Reial, sense esforçar-se més del que era necessari, va fer el que va voler davant un equip que es va cansar de regalar pilotes. Els de Moreno varen acumular badada darrere badada, tant en defensa com en atac. A Sant Sebastià, es va tornar a repetir la mateixa i avorrida història de quan el Mallorca juga fora camp. D'aquesta manera, les esperances de mantenir la categoria se'n van en orris, i de cada vegada queda menys temps. Fiar-ho tot als partits de Son Moix no sembla la solució, perquè serà difícil que tornem a veure golejades com la que va encaixar el València. El Mallorca continua essent el segon equip més golejat, amb trenta-set gols en contra i aquesta és una dada que no permet interpretacions. El fet que continuï fora del descens tampoc no és garantia.
