Sembla que hi ha pocs aficionats que pensin que el Mallorca es classificarà per lluitar per l'ascens a la Primera Divisió. Ho diem perquè just varen ser 8.032, per ser exactes, els qui anaren a Son Moix a fer guanyar el seu equip. No hi van ni els socis, que teòricament són 10.000. Aquest cap de setmana, amb la visita de l'Oviedo, tampoc no ha estat una excepció. Ara bé, també és cert que ni el club ni la plantilla -inclòs el cos tècnic- no pareix que facin gran cosa perquè això canviï, i, si ho fan, no tenen gaire ressò. No recordam cap moment aquesta temporada que la institució hagi manifestat que el seu objectiu és que l'equip pugi a Primera; si de cas, ha estat més un desig dels mitjans informatius. Per tant, tampoc no és qüestió d'exigir a l'equip que faci un esforç extraordinari per assolir una fita que aparentment només s'ha plantejat algú que desitja prosperitat al club. Segurament tots els qui dissabte quedaren a ca seva se'n penediren, perquè no veieren en directe com el Mallorca superava, fent tots els mèrits, l'equip asturià. No recordam cap equip que a Palma no hagi tengut ni una sola oportunitat de marcar, ni una rematada entre els tres pals, ni hagi creat poc o gens de perill a l'àrea d'un més que tranquil Manolo Reina. Els atacants del Mallorca, en canvi, sí que s'acostaren amb perill a la porteria de l'Oviedo, sobretot un magnífic Budimir. Recordem que guanyar a pilota aturada també val. Ara tornarà l'eufòria, perquè el grup de Vicente Moreno torna a acostar-se a la zona atractiva. Veurem fins quan dura.
