Poc més de 7.000 espectadors anaren a Son Moix per, sense saber-ho, veure la sisena victòria del Mallorca. Que hi vagin menys aficionats que socis és mal símptoma, i una llàstima, perquè l'equip, tot i les limitacions que té, demostra que hi aboca interès i compromís. La d'ahir no va ser gaire convincent i producte d'un joc molt irregular, amb poc nivell tècnic, però, això sí, amb molta de lluita. Va ser un partit poc vistós per aconseguir una victòria treballada, merescuda i possiblement un poc injusta, perquè l'àrbitre va ignorar un clar penal de Valcarce, ex del Numància. Malgrat aquest detall que els sorians lamentaran, el Mallorca no va tenir gaires dificultats defensives gràcies a la feina de Raíllo, Xisco Campos i també la de Gàmez i Sastre, encara que més grisa. El lateral porrerenc, desplaçat a la banda esquerra, va tenir molts de problemes per aturar el millor dels visitants, Yeboah. I Gámez no va poder desplaçar-se en atac, com és habitual. Per altra banda, tothom va notar l'absència de Salva Sevilla que, en partits d'aquest perfil, però també en tots els altres, és una peça imprescindible per posar la pausa necessària i conduir el joc de l'equip. Esperem que el cervell del Mallorca pugui tornar aviat a competir. La resta de jugadors ho posaren tot, però volem alguna cosa més d'homes com Stoichkov, Dani i Valcarce. La reaparició d'Abdon, tot i que només va ser de devers quinze minuts, tampoc no va aportar res destacat. En tot cas, el futbol són resultats i ara mateix el Mallorca ha tornat al play-off d'ascens. Bones notícies.
