Costumari popular | Al juny, l'estiu no és lluny

«Es creu que qui escup o orina a una font es condemna».

«Es creu que qui escup o orina a una font es condemna». / MANU MIELNIEZUK

Felip Munar i Munar

Felip Munar i Munar

Entra el juny

El nom d’aquest mes sembla que deriva de la deessa romana Juno. És el sisè mes en el calendari actual, quart per als antics romans. Durant aquest mes el sol passa de Gèminis a Cranc, i comença l’estiu a l’hemisferi boreal i l’hivern a l’hemisferi austral. És el solstici d’estiu, quan la llum del sol té més durada sobre la terra, que fins aquest dia haurà anat augmentant. Té trenta dies. Als països mediterranis, la collita del blat era la més important de totes, ja que sobre ella girava la vida econòmica de la comunitat. Per això, el blat era considerada una planta sagrada, que havia estat beneïda per Déu i que per això dona tant d’aliment. Es creia que les primeres espigues tenien el do de guarir de certes malures; ja hem comentat altres vegades la relació ancestral i atàvica dels elements vegetals amb el cos humà, i la creença que quan es posa en contacte un vegetal amb qualsevol part afectada del cos aquesta passa al vegetal i la persona es cura -d’això en sap molt el nostre amic Rafel Perelló de Manacor, que ho ha pellucat per tot Mallorca-. Així, amb un gra de blat de la primera garba es feia el senyal de la creu sobre la part del cos afectada pel mal, es dipositava el gra a la garba i aquesta agafava el mal i el malalt quedava guarit. Són també els darrers dies de la primavera -el 21 d’aquest mes entra l’estiu- i tot mostra la joia i l’alegria per la proximitat d’una bonança que, si es produeix, serà un bon senyal: “Juny brillant, any abundant”..

Festa de la Visitació de Maria (31)

A l’Evangeli de sant Lluc se’ns conta la visita de Maria a la seva cosina Isabel: quan l’àngel anuncià a Maria el misteri de l’Encarnació, li digué també que Isabel havia concebut un fill en la seva vellesa, i ja estava de sis mesos. Avui (dimarts) es commemora, idò, la vista que feu la Verge Maria, embarassada de Jesús, a santa Isabel, embarassada de sant Joan Baptista. Quan Isabel la va veure li digué: “Beneïda sigues entre totes les dones perquè has complit allò que el Senyor et va manar. Qui som jo perquè la Mare del meu Salvador em visiti?” Per als cristians representa un exemple de servei i lliurament cap als altres, ja que prenen com a model la Verge Maria. És una de les festes marianes importants, ja que es considera el misteri de la Visitació com un preludi de la missió del Salvador.

Avui és sant Claudi (1)

I santa Laura, i sant Justí.... La veritat és que amb els canvis del santoral un ja va com a despistat. Sant Claudi era un home coix i esguerrat i va dedicar la seva vida a comprar tant de pa com feien els forners i el repartia entre els pobres. Per do diví els pans se li multiplicaven i per cada un que en comprava en repartia sis. Mentre ell va viure, a la seva terra ningú no va passar gana. Per aquesta raó els pobres i indigents se li encomanen perquè no els falti el pa de cada dia. També l’invocaven els coixos i els esguerrats, en general.

Les fonts

Era creença que els mesos de maig i juny, en què les fonts rajaven a pler, les nimfes s’hi reunien i ballaven fent una rotllana al seu voltant -d’aquí molts de jocs en rotlle amb què l’al·lotea solia jugar- per tal de comunicar gràcia i virtut a les aigües i assegurar-ne la continuïtat. Moltes persones tenen un gran respecte per l’aigua de les fonts. Es creu que qui escup o orina en una font es condemna; i que qui es renta els peus o les parts íntimes en una font considerada com a remeiera no tan sols no es guareix, sinó que li surt mal a les parts banyades. També es creu que els estimats que es fan una besada davant una font, no s’arriben a casar; i que a certes fonts, que se les té per portadores de ventura, cal tirar-hi una pedreta o una moneda després de beure’n l’aigua perquè aquesta tengui els efectes propiciatoris desitjats. 

Sabíeu que...?

  • Avui és el Dia Mundial de la Salut Digestiva. Dimarts (31) és el Dia Mundial sense Tabac. Dimecres (!) és el Dia Mundial de l’Esterilitat; també és el Dia Mundial de les Mares i els Pares. Divendres (3) és El Dia dels Donants d’Òrgans; també és el Dia Mundial de la Bicicleta. Dissabte (4) és el Dia dels Nins Víctimes de l’Agressió.
  • Avui és la Fira de la Pedra, a Binissalem. A Can Picafort, la Fira Nàutica. A Marratxí la Fira Motor Retro. A Puigpunyent la Fira Pagesa i Artesana. A Manacor la XXXI Fira Agrícola, Ramadera i Industrial. Divendres (3) i Dissabte (4) és la Fira de la Patata a sa Pobla.
  • A les zones plujoses ens podem trobar amb terres mancades de calç. La calç augmenta la coloració, la fermesa i la conservació de les hortalisses. A més redueix les malalties causades per fongs.
  • Andreu Ferrer ens deixa una embosta de refranys referits a la vida social: “Per falta de bons, mon pare fou batle”, “A una assotant no li ve a una xiplinada”, “Mirar i callar fa bon llinatge”, “Entre amics i soldats els compliments són excusats”, “Amor de senyor, aigua de cistella”.
  • El Dr. Carles Amengual ens diu que els antics coneixien les propietats tòxiques del baladre i només l’empraven externament en determinades afeccions de la pell. L’extracte és cardiotònic i diürètic. Totes les parts de la planta són verinoses, fins i tot les branques seques no s’han d’usar per torrar-hi aliments. Als torrents d’Eivissa el baladre es troba en estat silvestre. El cantautor eivissenc, Isidor Marí, li dedicà, al baladre, una balada extraordinària: “Flors de baladre en un torrent / per on no passa mai sa gent, / amb poca cosa en tenen prou / per treure un altre color nou”; floreix en l’estiu.
  • “Moltes persones es perden les petites alegries mentre esperen els moments de felicitat” (Pearl S. Buck).

Suscríbete para seguir leyendo