Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular | Fer Pasqua abans de Rams!

Diumenge de Rams

Diumenge de Rams

Avui, Diumenge de Rams

Amb la benedicció de rams i palmes. Es cremaven al foc de la llar els rams i fulles beneïdes el Diumenge de Rams de l’any anterior. Es creia que el fum també tenia virtuts protectores i se’l deixava envair tota la casa. Avui es commemora l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on fou rebut amb palmes i branques de llorer i d’olivera. Es considera un mal averany que s’esquinci una branca del palmó abans de beneir-lo, ja que, segons la tradició, Judes, el deixeble que va trair Jesús, duia el palmó mig romput quan va rebre Jesús. 

Creences 

Es creu que aquesta festa pot recordar antigues cerimònies relacionades amb el culte als esperits de la vegetació -culte dendrolàtic-, el qual havia estat molt arrelat i estès arreu d’Europa. En aquest cas, els rams vendrien a simbolitzar la fecunditat i la multiplicació de la floració i la joia per la proximitat de la fructificació. Era costum estrenar, aquest dia, alguna peça de roba: “Pel Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans”, igual que per Nadal, es creu que si s’estrena avui perjudica molt el dimoni. La branca o palmó es posava al balcó o portal de casa per tal que allunyàs els llamps i mals esperits, i fer espantar les bruixes. Quan una al·lota quedava embarassada sense estar casada, es deia que havia «fet Pasqua abans de Rams»; també se solia dir quan es «passava l’arada davant el bou».  

La Setmana Santa: Dijous Sant (1)

Els cicles de Nadal i Pasqua són els que comporten més tradicions, ja que representen el fonament del cristianisme: el naixement i la mort de Jesús. Avui és Diumenge de Rams, i la diada té el vessant alegre i festiu del matí -l’entrada de Jesús a Jerusalem, amb rams i palmes-, i la de l’horabaixa, que es commemora l’avalot contra Jesús amb la funció dels “Dotze Sermons”, representació de la Via Sacra del calvari. El Dijous Sant (1) es commemora la institució de l’Eucaristia, i tant aquest dia com el següent, per tal de donar-los més dignitat, eren dies festius, i estava prohibit treballar, per tal de “no pertorbar el dolç son de Jesús”. Tampoc no poden tocar les campanes; al seu lloc, les matraques de fusta, amb un so més opac. Avui s’inicia el Triduum Pasqual que culminarà en la Vigília que commemora en la nit del Dissabte Sant, la Resurrecció de Jesucrist. 

També es fa el lavatori de peus que realitza el sacerdot tot recordant el gest que realitzà Jesús abans de l’Últim Sopar amb els seus apòstols. L’altar és despullat de tot tipus d’ornament. 

Divendres (2) i Dissabte Sant (3) 

Es creu que el millor dia per morir és el divendres de la Passió (2); aquests estan en gràcia de poder ressuscitar per poc ajut que rebin, ja que segons la tradició, avui, Jesús va obrar el miracle de ressuscitar Llàtzer. Per això la gent deia que qui es moria avui només es mig moria i que només es moria del tot a partir del Divendres Sant. Avui no se celebra l’Eucaristia i es venera la Creu; es llegeix el relat complet de la Passió segons sant Joan. 

Al Dissabte de Passió (3) hi havia el costum de tapar tots els sants amb un vel negre, com també les imatges casolanes que tenien damunt les calaixeres i als capçals del llit, especialment les del Sant Crist. 

Entre les diferents interpretacions que es donava al fet de tapar els sants, hi havia qui deia que era perquè no veiessin els mals cristians que encara no havien anat a confessar-se per Quaresma. 

La Vigília Pasqual és una de les celebracions més importants de l’Església: els símbols de la llum i l’aigua agafen un paper predominant ja que en l’antiguitat era la celebració en la qual els neòfits rebien el baptisme. 

Comencen els oficis amb el temple a les fosques, i s’encén i es beneeix un foc en l’altri; d’aquest foc s’encén el Ciri Pasqual, que simbolitza Crist ressuscitat; tot seguit els fidels encenen espelmes de la flama del Ciri, s’encenen els llums i es canta el pregó Pasqual, antic himne al·lusiu a la nit de Pasqua que proclama la glòria de la Resurrecció de Crist. 

També es beneeixen les aigües noves de baptisme, i se’n renoven les promeses. Avui també se celebrava el “Salpàs” per totes les cases: el capellà amb la comitiva d’escolans, anava, aquest dia, de casa a casa per beneir-les en motiu de la resurrecció de crist, amb l’aigua de la Font Nova, renovada també a les piques de l’església.

Avui entra la lluna plena

I ja sabeu que Pasqua sempre és el primer diumenge de lluna plena de la primavera, i per això, Pasqua, és diumenge que ve (4). Ara és temps de carxofes, fonoll i grells, xítxeros i bessons de fava: el condiment exquisit per fer el frit de Pasqua. 

També és el millor temps per sembrar melons, síndries i mongetes, al voltant d’aquesta lluna. L’aigua de l’abril és bona per al camp; les pastures estan a la plena i per això es diu que la llet que produeixen les ovelles és la millor de l’any; els brossats i formatges tendres són boníssims per als dolços de Pasqua. 

Sabíeu que...? 

Dimecres (31) és el Dia Mundial de la prevenció del càncer de colon. Dijous (1) és el Dia Mundial de la diversió a la feina. Divendres (2) és el Dia Mundial sobre l’Autisme. Dissabte (3) és el Dia del llibre infantil.

L’expressió «posar els punts damunt les is», significa dir clarament les coses. El seu origen prové del segle XVI, quan es va passar de l'escriptura llatina a l'escriptura de caràcter gòtic. Quan dues is coincidien era molt fàcil que es poguessin confondre amb la lletra u. Per mirar d'evitar-ho es va introduir el costum de posar punt damunt la i.

L’expressió «Tocar el dos», vol dir marxar, anar-se’n. L’origen d’aquesta expressió prové de la paraula dors (esquena). I és que abans, quan no s'havia inventat el cotxe, els carros eren tirats per cavalls als quals es “tocava“ (fuetejava) el dors amb les xurriaques perquè es posassin en marxa. L'evolució fonètica ha fet que del dors dels cavalls es passàs al dos.

Compartir el artículo

stats