Avui és sant Antoni
La revetla -ahir- era viscuda intensament arreu de Mallorca, però enguany se n’ha suspès la celebració. La vida del sant és prou documentada. Va viure al baix Egipte durant la segona meitat del s. III. En morir els seus pares, heretà una considerable fortuna, però decidí seguir els ensenyaments de l’evangeli i ho donà tot als pobres. Es dedicà a una vida eremítica plena de dejunis, pregàries i mortificacions. Se’l representa com un home vell, de llarga barba blanca i rostre bonhomiós, amb un llibre a les mans, un bastó amb una campaneta i un porquet a la vora. La devoció al sant arriba amb la conquesta catalana de de Mallorca (1229) i l’establiment posterior de frares hospitalaris de Sant Antoni. És tengut com el protector dels animals domèstics, sobretot els de peu rodó. Així i tot, la festa cristiana dedicada al sant ha estat el punt de confluència on s’han trobat diversos ritus i creences que tenen un origen pagà i que es corresponen amb la celebració del sosltici d’hivern i de les festes de Carnaval; les temptacions del dimoni, disfressat i transvestit, són pinzellades d’aquesta celebració.
El foc i les fogueres
El foc és símbol de purificació i de renovació de la vida. L’arbre que centra la foguera simbolitza l’arbre de la vida, l’eix del món, que també s’ha enlairat en moltes poblacions en la festa del primer de maig. Les fogueres hivernals constitueixen un ritual de renovació, per propiciar el pas de l’hivern a la primavera, i de purificació, cremant el mal, representat pel dimoni o per un ninot. Les fogueres de Sant Antoni tendrien també un significat profilàctic envers els animals de treball o les persones: fer passar els animals de tir o els ramats entre focs és un antic ritus de purificació/protecció present a nombroses cultures.
Sant Sebastià (20)
Va néixer a Narbona i va viure entre els s. III i IV a França i a Itàlia. Fou tribú de la guàrdia pretoriana; es convertí al cristianisme i va patir el martiri. L’emperador Dioclecià, primer el feu sagetar, fermat nu en una columna; el deixaren moribund i el va socórrer la vídua Irene, que el curà. Ell es presentà de nou davant Dioclecià i llavors fou apallissat fins a la mort i el seu cos fou llançat a la claveguera Màxima. Fou recuperat per un cristià, avisat en somnis pel sant, que el va enterrar en les catacumbes. Era invocat contra la pesta, com sant Roc i sant Cristòbal; però també és el protector dels atletes, arquers tapissers i policies urbans. A Mallorca, la devoció al sant es troba documentada des de 1440 i va lligada a les diverses epidèmies de pesta que sacsejaren l’illa al llarg d’aquells segles. El veneren a Alaró, Búger, Capdellà, Costitx, Deià, Inca, Pollença i Palma i fou confirmat com a patró d’aquesta ciutat pel papa Pius IX l’any 1868; però ja a l’any 1634 s’havia declarat oficialment sant Sebastià com a patró de Palma -en el s. XVI ja tenia sis altars a la Catedral- i se li atribueix la intercessió en l’acabament de la pesta de l’any 1523.
Entre la lluna nova i el creixent
Al gener totes les llunes són bones i ara es poden veure algunes constel·lacions. A l’hort és bon temps per trasplantar rosers de tota casta, i de podar-los, sense por d’escurçar els tanys fins a deixar-los tres o quatre ulls; si en sembrau, procurau fer un bon clot i posar els fems ben lluny de les arrels noves que naixeran. Per sant Sebastià és bon temps per començar a entrecavar les faves, i per sembrar alls tardans, guixes, llenties, ciurons, espinacs. Es trasplanten lletugues, bledes, etc. Si vàreu fer els planters de tomatigueres, pebrers, etc. pensau a destapar-los quan faci sol, i a tirar al seu voltant cendra, perquè no hi vagin els caragolins i llimacs.
Sant Vicenç (22)
Era fill d’Osca. Va patir un cruel martiri, tant que ha passat al martirologi com a model de refinament per part dels torturadors i de fermesa per part del sant. Diu la llegenda que era vinater i que amb una mica de vi de la pitjor qualitat era capaç de fer tantes botes de vi com volia, i de les més variades classes. Quan anava a predicar, per tal de convertir els pagans, els agafava la carabasseta de vi que duien i l’abocava en una portadora, que s’omplia fins a vessar. Davant un miracle tan extraordinari, els incrèduls no dubtaven a abraçar la fe que predicava. Per mor d’aquesta particular manera de convertir la gent, el varen adoptar com a patró tots aquells que treballen el vi.
Sabíeu que...?
Avui és la Diada de Menorca. Dimarts (19) és el Dia Mundial de la Neu. Dijous (21) és santa Agnès, patrona dels jardiners.
Les vimeteres se sembraven en llocs humits. A l’hivern es tallaven les llargues tiges i es deixaven assecar en feixos a l’exterior. A començaments de l’estiu es posaven en aigua perquè recuperassin l’elasticitat; després es trenaven per cistells i covos.
Les cebes -dolces, coents, blanques, morades, rodones, aplanades, allargades, seques, tendres...- aguanten bé el fred i no pateixen problemes de plagues, al contrari: sovint fan fora de l’hort fongs i paràsits.
