Avui és santa Apol.lònia
El nom d'Apol·lònia està vinculat al culte del déu Apol·lo. En una carta escrita pel bisbe Fabià d'Antioquia es descriuen les persecucions contra els cristians quan manava l'emperador Filippo l'Àrab: a Apol·lònia li arrabassaren les dents i li romperen la mandíbula; la tragueren de la ciutat i l'obligaren a pronunciar frases blasfemes, sota l'amenaça de cremar-la viva. Ella demanà un moment de reflexió, s'alliberà de les cordes i es tirà al foc. Era invocada contra els mals de dents i queixals, per raons òbvies.
La Mare de Déu de Lourdes (dia 11)
Avui l'Església commemora l'aparició de la Mare de Déu a la jove Bernardette Soubirous, a la cova de Masabièla, prop de la vila gascona de Lorda. Aquestes aparicions, reconegudes per les autoritats eclesiàstiques franceses i per les del Vaticà, varen convertir aquesta petita població del departament dels Alts Pirineus en un centre de pelegrinatge mundial, que anualment visiten milers de persones, moltes d'elles malaltes i que cerquen el guariment dels seus mals.
Els miracles i els exvots
Vénen a ser infraccions de les lleis naturals per part d'una divinitat per tal d'afavorir un adepte seu. En una situació difícil, especialment relativa a la salut, quan tot sembla perdut, el fidel acut a la divinitat i li demana el seu guariment o la d'un ésser estimat. La sol·licitud del miracle se sol acompanyar d'un petit obsequi -un ciri, una almoina, una prometença-, per tal d'animar el sant o la Mare de Déu a fer-lo. Si la divinitat escolta el prec i es produeix el miracle, el fidel n'acostuma a deixar testimoni, com a mostra del seu agraïment. Una de les maneres més comunes de mostrar-se agraït és fer pública la seva acció miraculosa mitjançant l'ofrena d'exvots. Cames de cera, orelles, caps, braços, mans, cors, són parts del cos que acostumen a trobar-se penjades a les capelles de les imatges amb forma de miracleres; també s'hi solen trobar retaulons, petits vaixells, vestits, fotografies, aparells ortopèdics i molts altres objectes amb un valor d'ofrena ritual.
Santa Eulàlia (dia 12)
Santa Eulàlia, que està al retaule del Museu de la Catedral de Palma és Eulàlia de Mèrida, i els hagiògrafs no s'acaben de posar d'acord si és la mateixa que Eulàlia de Barcelona. La llegenda diu que es va queixar al governador Dacià per la persecució a què sotmetia els cristians; per aquest motiu va patir el més cruent i fabulós martiri conegut com "els tretze martiris de santa Eulàlia". La gent que s'havia d'embarcar la tenien per advocada, patrona dels boters, picapedrers; la invocaven les bugaderes i les mestresses de casa perquè la roba els quedàs ben blanca.
Sant Valentí (dia 14)
Diu la tradició que va tornar la vista a una filla del jutge que l'havia condemnat, el qual davant el miracle va abraçar la nova fe. Tot i així, el nou cristià no va poder convèncer la multitud que volia la mort del sant. Sant Valentí fou assotat i tancat en una masmorra carregat de cadenes. El sant era reclamat tant per fer ploure com perquè ho deixàs de fer. També l'invocaven perquè ajudàs els parts difícils. Les dones majors, encara fadrines o viudes, li resaven perquè els donàs un bon espòs. Però, segurament per efectes comercials, sant Valentí és considerat com el dia dels enamorats. Probablement aquest costum galant té un origen màgico-religiós encaminat a provocar el renaixement de la natura, anunciat en aquesta època de l'any.
Ha entrat la lluna plena
Avui entra la lluna plena i és un bon dia per començar a netejar i esporgar les parts seques o rompudes dels arbres fruiters, i també de garrovers i oliveres. Al llarg del mes es poden trasplantar tarongers i llimoneres, i sembrar magraners i llorers. Es poden fer empelts de prunera i cirerer. Els arbres de fulla caduca encara dormen i per això som a temps d'empeltar-los, exsecallar-los o trasplantar-los. A la vinya, al llarg de tot el mes, es pot empeltar i cavar, i si no fa molt de fred, ja es poden podar les parres i els ceps, o amurgonar-los.
Els nostres refranys (XV)
Antoni Llull ens segueix alliçonant amb la seva saviesa. Un refrany de Cambodja diu: "Es barallen els elefants i moren les formigues", com passa amb les guerres, les baralles entre gent poderosa esclafen la gent humil que res no té a veure amb el motiu de la disputa; els kikuiu, de Kènia, en tenen un molt semblant, que diu "quan els elefants es barallen, és l'herba que en pateix les conseqüències".
Un refrany xinès diu: "L'anyell cobert amb pell de tigre, encara tem el llop", qui aparenta una força o unes qualitats que no té, no pot evitar témer que qualcú descobreixi la debilitat de què es conscient. Un refrany alemany diu: "Que faci de jutge entre dos amics, en perdrà un", quan dos es troben enfrontats en un litigi, la sentència, per molt justa que sigui, només en contentarà un. Un refrany del Senegal diu: "Que estimis el rei és bo, però que el rei t'estimi, és encara millor". És correcte respectar i estimar una autoritat superior, però allò que sens dubte és més avantatjós és que ell sàpiga correspondre't.
