L’any 1981 un grup de persones de Lloret de Vistalegre (Llorenç Vallcaneras, Mn. Miquel Mulet, Felip Munar...) tingué la idea de celebrar un ball de sequer, tot rememorant l’estol de figueraleres que anava a les possessions del voltant durant tot el mes d’agost, i llavors, en acabar, celebraven un ball per tal de festejar l’acabament d’una tasca dura i cansada. Aquell any es va fer damunt l’era de Son Joan Jaume: canyissos amb figues verdes i seques, herbes dolces, coca... i ball. El ball esdevenia l’explosió festiva del cos, i dels cors, perquè s’entrecreuaven les mirades, els gestos, i qualque refregada sinuosa; moltes parelles varen començar el seu camí en balls de sequer. La comissió de Música de Lloret, juntament amb l’Associació Cultural Boira, organitzà la festa del Sequer durant quatre anys més, ja dins el poble. Els anys 1986-1989 no es va celebrar. Fou l’any 1990, quan l’Ajuntament i l’agrupació folklòrica “Font Figuera” va tornar a organitzar la festa i ja no s’ha deixat de celebrar cap any. A més a més, l’Ajuntament de Lloret decidí institucionalitzar la Festa del Sequer, el primer dissabte del mes de setembre, amb la finalitat que no es perdés (enguany és dia 7 de setembre). Fou també a partir d’aquest any que es varen triar els “figueralers majors”, triats entre les persones de l’Associació de la 3a Edat del poble -els primers anys aquest honor requeia en l’home i la dona majors del poble, però el fet que es repetissin any rere any els mateixos, es va optar per fer un sorteig i així hi poden participar tots-. Aquests darrers anys, també s’han triat uns “figueralers joves” que acompanyen la comitiva.
La festa comença amb la rebuda de les autoritats, i l’agrupació folklòrica -abans Font Figuera i ara Brocalet-, vestida de festa, amb xeremiers i tamborinos, van en processó a cercar els figueralers majors a ca seva, amb els carrers endomassats i l’olor de mata i murta escampades per tot allà on passa la comitiva. Es fa un acte d’agraïment, dins l’Església, pels fruits rebuts, i llavors la comitiva visita l’exposició de figues verdes. Aquests darrers anys, mes de 120 varietats de figues són exposades d’una manera original i mengívola: cinc o sis figues de cada casta, unes més madures i altres més verdes, i una xapada per la meitat per veure’n la textura interior; els noms de cada varietat esdevé un atractiu especial, ja que la nomenclatura és rica i variada. Visiten l’exposició especialistes de tot Mallorca.
Però la Festa del Sequer sempre s’agombola amb exposicions contextualitzades sobre l’època i el temps amb què els sequers i les casetes de sequers vestien tot el Pla de Mallorca. Al mateix espai on els darrers anys es du a terme l’exposició -la finca municipal d’Els Tarongers-, s’hi va construir una caseta de sequer, i una era. També s’ha aconseguit revitalitzar la cuina al voltant de les figues i aquests darrers anys ha esdevingut un dels atractius més espectaculars ja que s’ha aconseguit una veritable revolució culinària al voltant d’aquest ingredient.
És per això, també, que s’ha donat suport a l’edició de dos llibres de receptes sobre figues, així com un altre llibre sobre la història de les figueres a Mallorca, i un en què es recopilen una quinzena de pregons del Sequer, llibres que hem elaborat o coordinat.
La Festa del Sequer és una de les celebracions que més han arrelat en el sentiment, les vivències i la història de Lloret de Vistalegre. I ja és ben cert que tots els pobles de Mallorca, i de les Illes Balears, celebren, d’una manera o altra, aquests espais compartits on encara ara conformen una pausa en el treball quotidiani, o un retrobament amb les persones més apropades; però aquí estam parlant d’un espai de retrobament que va més enllà, que allò que se celebra roman en un conscient col·lectiu que festeja altres contextos, que transcendeix els dies, mesos i anys i que es considera una celebració que paga la pena viure-la, sentir-la i fer-la conèixer més enllà de l’espai local. Quan això succeeix cal tenir visió de futur, cal veure com aquesta consolidació revertirà en un benefici col·lectiu des de tots els vessants.
El Pla de Mallorca, allunyat de les zones costaneres de l’Illa, ha romàs molts d’anys a l’aguait de tot allò que s’esdevenia al litoral; això ha comportat una cultura, una societat i, fins i tot, una economia peculiars, diferent. El Pla de Mallorca també té dret a reivindicar-se, i la festa és una mena de reivindicació també; és una manera de presentar-se al món, des de les arrels de la terra, des de la llengua i la cultura, des dels espais socials que emanen del mateix col·lectiu, sense canviar cap de les formes que han comportat aquesta manera de viure, ans al contrari, refermar-les i considerar-les amb més valor.
Aquesta Festa del Sequer ha aconseguit que moltes persones del Pla de Mallorca sembrassin figueres de varietats seleccionades; que la figuera esdevingués un arbre volgut i apreciat, perquè ara veuen que en poden treure un rendiment econòmic. La Festa del Sequer ha anat creixent, expandint-se, fent-se un lloc privilegiat en el calendari festiu i pagès, social, cultural i econòmic de l’illa de Mallorca. És per això, per tots aquests puntals que traspassen el llindar de l’espai festiu, per la importància que té en tots aquests vessants, que consideram oportú i assenyat, que la Festa del Sequer sigui considerada Festa d’Interès Cultural. I l’Ajuntament de Lloret, l’any 2017, n’envià la proposta al Consell de Mallorca. Però no; uns “especialistes” del Consell trobaren que no n’era mereixedora; dos grups polítics amb representació parlamentària s’oferien per intervenir davant el que consideraven un despropòsit, però l’Ajuntament, presidit per Antoni Bennàssar,amb bon criteri, ho desestimà. I tanmateix, per tots els lloretans, sí que ho és i, a més a més, amb molt “d’interès”.
