Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

costumari popular

El març marceja i la gent bogeja

El març marceja i la gent bogeja

Comença el març

Tengut per un mes variable, de tres cares: dies cruus de final d'hivern, altres d'afables, ja primaverals, i ventosos la majoria. Hem de dir, però, que al llarg d'aquest darrer mes d'hivern ja hem gaudit de dies ben primaverals. Mes dedicat a Mart, déu de la guerra, com el dimarts (dies Martii); es creia que era propici per fer esclatar la guerra i baralles. Antigament els soldats solien fer treva tardor i hivern i reprenien les guerres en aquest mes marcial. El canvi de la lluna de març -el pas de vella a nova i de nova a vella- és considerat molt dolent: els animals o infants nascuts en el flament de març són malaltissos i de mals instints. També el sol de març és traïdor, ja que passa per la Torre de Babel i crema els conreus. Aquest mes ens duu refredats i mals de gargamella, pigues, mal de cap, mals humors. És el mes dels bocs, quan el Diable fa més mal i quan les bruixes causen més estralls.

Avui, diumenge de Carnaval

Rues, ruetes, disfresses... el món a l'inrevés! Els grans volen ser petits, els petits grans; els joves volen ser vells, els vells volen semblar joves; els rics, pobres, i els pobres rics; els homes de dones, i les dones d'homes. L'autoritat desapareix, és el reialme de l'ordre invers. "Pel Carnaval, tot s'hi val!", no hi ha excuses que valguin: era com el final d'una bullícia per entrar en un món de privacitats, de dejunis i abstinències, fins i tot de fam. I per això es tirava "la casa per la finestra" -quin absurd!-, es menjava tot allò que tanmateix es faria malbé al llarg dels quaranta dies d'estretor; es cremava el ninot vell perquè en ressorgís un de jove i esplendorós, es feien bromes i ningú no es podia enfadar. Ara bé, tot això que hem descrit, gairebé ho podem veure i viure cada dia, com si no importàs la vinguda del Carnaval per celebrar-ho. La follia col·lectiva ja no ha d'esperar cap data assenyalada perquè l'hem convertida en un espectacle quotidiani. En queda, això sí, la bulla i la gresca de pensar que ho celebraven, fa temps, d'una manera molt més sentida.

Dimecres de Cendra (6)

És el dies cinerum, el primer dia de la Quaresma en el calendari catòlic, protestant, i anglicà. Esdevé 46 dies abans de Pasqua; es considera que la Quaresma té 40 dies de durada, ja que no es compten els diumenges. Per tant dura 7 setmanes. Aquest dia pot variar anualment ja que la Pasqua ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant el Dimecres de Cendra pot variar entre el 4 de febrer i el 10 de març. La denominació prové d'època tardana (s X), quan fou instituïda la cerimònia de la benedicció i imposició de la cendra (obtinguda per la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l'any anterior) com a signe penitencial. La cendra és símbol de caducitat de la condició humana, signe penitencial (utilitzat des de l'Antic Testament) i de conversió, que ha de ser l'aspecte dominant durant tota la Quaresma. Durant la imposició de la cendra als cristians el sacerdot pronuncia les paraules: "Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris", és a dir: "Recorda, home, que ets pols, i en pols has de tornar". Simbolitza un ritus oriental de dolor i penitència.

... i comença la Quaresma

? Amb el Dimecres de Cendra (6). Avui es confonen els costums austers propis del cicle que comença amb els alegres i bulliciosos del que acaba. La Quaresma és un període d'abstinència, d'una durada de quaranta dies, que precedeix la Pasqua, la joia i renovació. Quaresma deriva del llatí "quadragesima", que fa al·lusió al nombre de dies que dura. Durant la Quaresma era prohibit menjar carn i això només es podia fer amb dispensa eclesiàstica; però això ja és una altra història.

Les sitges (I)

El nostre pagès, Pere de Son Pons, ens parla d'aquests vestigis arrodonits que trobam en els nostres alzinars. Els carboners anaven a les possessions per fer el tracte que els permetria treure carbó dels boscos inclosos als terrenys de la possessió. La millor llenyar era la de l'alzina, però sovint s'hi afegia llenya de garrover; en aquest darrer cas el carbó resultant era de més baixa qualitat. Per detallar les condicions del negoci, el carboner anava a la possessió a fer el tracte amb l'amo o senyor, o bé, el que era més comú, que fos enviat per un empresari que era qui dirigia el tracte..

Recomanacions

Les Jornades Tècniques d'Arboricultura 2019, organitzades amb motiu del desè aniversari de l'Associació Balear de l'Arbre (ABA), els dies 4 i 5 d'abril a les instal·lacions de la Fundació Sa Nostra de Can Tàpera (Sant Agustí)..Avui és el Dia mundial de la natura. Dimecres (6) és sant Oleguer, advocat dels pescadors de canya. Divendres (8) és el Dia de la Dona Treballadora; també és el Dia de la pau internacional. Dissabte (9) és el Dia de les malalties renals.

Compartir el artículo

stats