El mes de febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs. En llatí es deia februarius i era un mes dedicat a unes festes de purificació, les februa, en les quals s'aplacaven els morts amb sacrificis i ofrenes. Del seu nom ve el del déu romà de la purificació Februus. Febrer no existia en el calendari romà d'època primitiva, va ser afegit com gener amb la reforma de Numa Pompili que va adaptar els mesos al cicle lunar. També fins a l'època juliana, febrer era l'últim mes de l'any, que començava el març. Posteriorment August li va restar un dia de manera que es va quedar amb els 28/29 que té actualment.
Entra la lluna plena (19)
La lluna plena entra dia 19 i el minvant entrarà el 26. El mes de febrer era considerat portador de malastrugança, i per això varen trobar que vint-i-vuit dies eren més que suficients. Si algú pateix de mal averany, es diu que el pleniluni de febrer és d'allò més funest: durant aquest mes n'enterren molts. En el cas d'arbres fruiters de pinyol (pereres, pomeres...), s'han d'empeltar en lluna nova. Si teniu magraners o ginjolers, heu de recollir les mudes en lluna vella; guardau-les dins la nevera i empeltau-los en el creixent del mes d'abril. De les vinyes podeu recollir les mudes en lluna plena, guardau-les en un lloc fresc i sec per fer-les en la lluna plena del març o en el creixent del mes d'abril. Es creia també que durant la lluna vella del febrer era el temps millor per sembrar alls i que, com més dies passin després de la lluna vella, més grosses sortiran les cabeces. Durant aquesta lluna, també és el moment més bo per podar els ceps, perquè faran més raïms i seran més plens i saborosos. Les nevades i gelades que ha fet, tot i que han pogut fer mal a segons quines hortalisses, seran molt bones; ha de fer fred quan toca, i ara és l'època millor.
Santa Elionor (22)
També celebrada dia 25 de juny, i abans dia 1 de juliol. No ha estat canonitzada oficialment, tot i ésser coneguda com a santa Elionor. Fou coneguda per la seva pietat i devoció cristiana, i a la seva mort ja fou venerada. Coneguda també com Elionor de Provença, o d'Anglaterra (1222-1291), segona filla de Ramon Berenguer IV de Barcelona, comte de Provença, i de Beatriu de Savoia. Apassionada per la literatura -per influència dels trobadors de l'època-, es va casar amb Enric III d'Anglaterra, als catorze anys. Mal aconsellada, poc dotada per a la vida política, no va poder impedir la rebel·lió contra la corona. Un cop exiliada a França, i fet presoner el seu espòs, va fer gala d'un gran coratge i va tornar a Anglaterra al capdavant d'un exèrcit per restablir la situació i retornar la corona perduda a Enric III. Després d'enviudar es va retirar a l'Abadia d'Ambresbury com a monja benedictina.
Sant Policarp (23)
Havia estat molt invocat contra el mal d'orella. La gent que patia aquesta malaltia anava a untar-se l'orella amb oli calent de la seva llàntia. Per tal que l'oli no s'acabàs, se n'hi havia d'abocar el doble de la quantitat que se'n prenia. En la darrera reforma del santoral aquest sant va ser traslladat del 21 de gener al dia d'avui.
La cabra (i II)
El nostre pagès Pere de Son Pons -Pere Torrens- ens conta sobre els avantatges que valoraven els amos de les possessions: la quantitat de menjar que ha d'ingerir la cabra per alimentar-se, molt menor al que necessita, per exemple, una ovella. Molts d'infants varen créixer amb la llet de cabra, amb molts més nutrients que la de vaca o la d'ovella. La cabra salvatge es caracteritza per tenir banyes, tot i que hi pot haver alguna excepció; aquestes cabres solen tenir un cabrit per embaràs -a diferència de les mallorquines que en tenen dos- i és més petit, sobretot a causa de l'escassetat de menjar. Hi ha molts guardes forestals que consideren la cabra salvatge com una plaga que destrueix la vegetació i la regeneració dels boscos, i que fou duita aquí pels propietaris de finques amb el propòsit de netejar el sotabosc.
Recomanacions
Dimecres (20) és el Dia Mundial de la Justícia Social. Dijous (21) és el Dia Internacional de les Llengües Maternes. Divendres (22) és el Dia del pensament scout. El curs de poda dels cítrics, organitzat per ABA de manera ecològica, que es farà el proper dissabte dia 23 de febrer a ls finca pública de Galatzó, a Calvià, a càrrec de Llorenç Payeras. Els tallers d'immersió a la glosa i a la poesia oral improvisada que al llarg de tot el cap de setmana duen a terme els Glosadors de Mallorca a la finca de Binifaldó.
