Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Comença la setmana dels barbuts!

Comença la setmana dels barbuts!

Avui és sant Hilari

Aquest sant havia estat invocat per la gent del camp contra les serps. Hi ha la creença estesa que, en orinar al camp, les dones corrien el risc que els entràs una serp al cos, i se'ls inflàs el ventre fins al punt de semblar que estaven gràvides. Per això, les dones que es trobaven en la necessitat d'orinar entre les herbes recitaven una oració per allunyar les serps, la qual deia així: "Serp, serpònia, vés a la terra de Babilònia; si no te'n vas et rebentaràs". El sant va ensenyar a matar les serps de dues maneres: l'una, agafar la serp pel cap i sacsejar-la; l'altra, colpejar-la amb una canya verda. Tal dia com avui Jesús rebé el baptisme del seu cosí Joan al riu Jordà.

La setmana dels barbuts

Comença amb sant Maure (15), segueix amb sant Antoni (17) i acaba amb sant Sebastià(20). Són dies de foguerons, de torrades, de simbombades i cançons, de beure vi. Mallorca és tota una fogueró la vigília de sant Antoni: Alaró, Artà, Muro, Pollença, Son Cervera, Mancor, Alcúdia, sa Pobla, Petra, etc. Antigament també es feia molta gresca al voltant d'un pi que clavaven al mig d'un rotlle: bevien i cantaven, i s'acabava amb danses orgiàstiques; cosa d'això hi ha en els nostres foguerons. Són, també, la representació simbòlica de la vella lluita del bé contra el mal, la mort, l'hivern... La crema en una foguera de tot allò que convé deixar endarrere i el ritu que propicia la salut i la fecunditat dels animals, peça clau de la supervivència. El foc té la capacitat de destruir, però també de regenerar, de transformar, i per això en les grans festes sempre hi ha aquest element. És un dels quatre elements clàssics (amb l'aigua, la terra i l'aire). L'església va voler desterrar-lo de les celebracions, però no ho va aconseguir i li donà un significat nou; és el símbol de l'Esperit Sant.

Sant Pau (15)

Va ser el primer dels eremites cristians. Conegut també com Pau l'Anacoreta: al s. III es va retirar al desert a fer penitència i oració i s'alimentava només d'un pa que cada dia li duia un corb. Es tracta de la llegenda narrada per sant Jeroni: vivia dins una cova, es vestia amb fulles i menjava fruita. Aquesta llegenda també conta la trobada amb sant Antoni Abat i conversaren durant un dia i una nit; la segona vegada que Antoni anà a visitar-lo era mort: el vestí amb una túnica i el sebollí, amb l'ajut de dos lleons que varen cavar la fossa. Com que sant Antoni teixia joncs i vimets per fer cistells, sant Pau també es va dedicar a teixir l'espart per fer-ne estores; per això el estorers el van prendre com a patró. L'Orde de Sant Pau es va fundar en honor seu.

Sant Antoni (17)

Es viu intensament la revetla i el dia de la festa, amb les beneïdes d'animals domèstics, que desfilen en processó. La vida del sant és prou documentada. Va viure al baix Egipte durant la segona meitat del s. III. En morir els seus pares, heretà una considerable fortuna, però decidí seguir els ensenyaments de l'evangeli i ho donà tot als pobres. Es dedicà a una vida eremítica plena de dejunis, pregàries i mortificacions. Se'l representa com un home vell, de llarga barba blanca i rostre bonhomiós, amb un llibre a les mans, un bastó amb una campaneta i un porquet a la vora.

Patró dels animals

La devoció al sant arriba amb la conquesta catalana de l'illa (1229) i l'establiment posterior de frares hospitalaris de Sant Antoni. És tengut com el protector dels animals domèstics, sobretot els de peu rodó. Així i tot, la festa cristiana dedicada al sant ha estat el punt de confluència on s'han trobat diversos ritus i creences que tenen un origen pagà i que es corresponen amb la celebració del sosltici d'hivern i de les festes de Carnaval; les temptacions del dimoni, disfressat i transvestit, són pinzellades d'aquesta celebració.

Demà entra el creixent (14)

És temps de fer clots, sembrar, empeltar (quan la lluna creix) i treballar els arbres fruiters de fulla caduca, especialment l'ametler, l'albarcoquer, la prunera i la pomera. També es poden sembrar garrovers, tarongers, llimoneres, pereres, cirerers, noguers, rosers, etc. Durant aquesta lluna és bon temps per podar i trasplantar els rosers; no hem de tenir por a escurçar els tanys fins a deixar-los tres o quatre ulls, ni de llevar els tanys de sobres perquè la planta ho reprendrà. Per sant Sebastià és bon temps per començar a entrecavar les faves.

Recomanacions

La revetla de sant Honorat, a Algaida (15), i la festa del patró (16). Surten els cossiers. Dissabte (19) és el Dia Mundial de la Neu. També se celebra la revetla de Sant Sebastià a Palma, viscuda i estimada per tots els mallorquins.

Compartir el artículo

stats