Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Qui pel gener vol festejar, vora el foc s'ha de posar

Qui pel gener vol festejar, vora el foc s'ha de posar

L'Epifania del Senyor

Avui l'Església celebra la manifestació de la divinitat de Crist i commemora tres moments de la seva vida: l'Adoració dels Reis, el bateig i el miracle de les bodes de Canà. Popularment es coneix aquesta diada com "els Reis". Eren mags, segons l'evangeli; l'Església en el seu combat contra la màgia i les supersticions, va presentar-los com a reis, i l'estrella com un estel miraculós enviat per Déu com a senyal, i no com un astre natural sobre el qual exercissin endevinacions astrològiques. I ja ho sabeu: val més néixer amb estrella que no estrellats!".

Intercessió divina

Aquests tres moments de la vida de Jesús varen tenir lloc el mateix dia, el 6 de gener, encara que en diferents anys, i tots tres impliquen la intercessió divina. El bateig al riu Jordà, de mans de sant Joan Baptista, constata que "els cels es varen obrir i va veure l'Esperit de Déu que baixava en forma de colom i es posava damunt ell, i una veu que sortia dels cels deia: 'Aquest és el meu Fill estimat'". I en tercer lloc, l'Epifania celebra la manifestació del primer miracle de Crist -el de la transformació de l'aigua en vi- en el banquet de noces de Canà, Galilea. A la Bíblia, però, no diu enlloc que aquests tres fets tenguessin lloc dia 6 de gener.

Avui entra la lluna nova

La lluna de gener té gran força, influeix favorablement en els conreus, en la salut i en la vida de les persones. És bo tallar la fusta per fer carbó i per obrar en les "minves" de gener (lluna vella), junyir els animals el dia setè de la lluna nova de gener, sembrar les cebes en la lluna creixent i casar-se en la lluna plena. La saó de gener és la més bona per als arbres; la pluja de gener és un bé de Déu. Comença la posta de l'aviram i es posen les primeres llocades. Sembla que la mar minvi o es buidi; els pescadors creuen que és per la influència de la lluna: són les calmes de gener.

Sant Ramon de Penyafort (7)

Abans havia estat el 23 de gener. La iconografia el presenta surant pel mar damunt d'una capa. La llegenda diu que, estant a Mallorca va enfadar-se amb el seu amic, el rei Jaume I per mor d'uns afers amorosos del monarca; el sant va dir-li que se n'anava, però el rei va manar que no salpàs del port cap barca ni vaixell; sant Ramon va lligar un extrem de la capa a un pal i va enfilar-s'hi; al cap de poc temps ja era a Barcelona; per aquest motiu és considerat, també, el primer "windsurfista" de la història. El tenien per patró els missers i els procuradors, i és l'advocat dels malalts de ronyó. També fou doctor en teologia escolàstica i se'l considera l'introductor de la Inquisició a la Corona d'Aragó.

Dia de la fortuna

Es creia que avui (7) la fortuna sortia del seu palau i feia una volta pel món tot escampat rajos i espurnes de ventura que donaven sort i felicitat a les persones que tocaven; per això molta gent procurava passar moltes hores al ras, per veure si eren tocats per la fortuna. És com el vent que canvia de direcció a l'atzar, un esperit invisible del qual, com el vent, es copsen els efectes favorables o desfavorables, que vola i no se sap d'on ve ni on va. Preguntar la fortuna al vent ha estat un recurs d'endevinaires: observar-lo en el moviment de les branques i les fulles dels arbres, en una ploma al vent, en una penell com gira, talment una roda de la fortuna (penell ve de penna, en llatí ploma). La fortuna és com la lluna, que tan creix com minva; la ruleta és clarament una roda de la fortuna.

Recomanacions

Dilluns (7), la confraria de Sant Antoni de sa Pobla celebra el Memorial Antoni Socias, amb la participació de l'Escola de Simbomba de sa Pobla i dels Glosadors de Mallorca; aquest dia es tria el clamater 2019. Dimecres (9) és sant Julià, patró de Campos; s'encenen els primers foguerons durant la berbena. El llibre de mossèn Pere Orpí "Versos per cantar. Aportació al cantoral festiu de Mallorca", amb tres cd, lletres i partitures, i versos del poeta Orpí; una obra imprescindible per a les corals i agrupacions musicals de Mallorca. Enhorabona!

Compartir el artículo

stats