Demà és sant Ignasi de Loiola (31)
Era un militar basc que, a causa d´una ferida greu i una llarga convalescència va deixar la carrera de les armes per seguir una vida santa. Segons el llegendari popular, sant Ignasi va descobrir la virtut purgant i antitèrmica d´un fruit astringent, conegut, en honor seu, com a "fava de sant Ignasi". Aquesta llavor, semblant a una ametla grossa i granelluda, és emprada en farmàcia per obtenir l´estricnina, alcaloide molt tòxic, que pot produir la mort si t´excedeixes en la dosificació. Els nostres padrins, quan es purgaven o patien febres, invocaven sant Ignasi perquè la medicina els fes bon efecte sense dolor ni altres complicacions.
Comença l´agost
I el mes més calorós de l´any, més feixuc, per això la gent feia feina de bon dematí i devers les deu es retirava; l´horabaixa tornava a fer un poc més de feina. Estam en temps de canícula, de calor humida que convida a estar en repòs. La dita que encapçala l´escrit esdevé tota una declaració d´intencions: les cigales no fan feina, només canten, perquè no poden -ni volen!- fer feina, fa massa calor; el seu cant monòton fa endormiscar. La gent del camp sap que sempre arriba el temps oportú, i no s´ha de frissar d´arribar-hi, ja vendrà per ell tot sol; i moltes dites i refranys en fan referència: "La figa, quan es madura cau"; "A tot porc li arriba el seu sant Martí". Quanta saviesa hi ha dins el món de la pagesia!
La darrera mòlta
Els darrers dies de batuda solien coincidir amb les primeres mòltes per a obtenir la primera farina de la collita. En temps antics, la celebració de la primera mòlta havia revestit certa solemnitat, potser com a manifestació residual de cerimònies conduents a assegurar la germinació de les llavors i l´èxit de les collites de l´any vinent. És possible que entre els actes rituals que es feien als molins hi havia el ball i l´aparellament carnal. I és per mor d´això que els molins tenien fama de lloc de ball i de llicència, fet que va inspirar el nom d´alguns locals nocturns d´espectacles frívols "Moulin Rouge", de París, i en el popular i remodelat "El Molino" barceloní. Dur el blat al molí havia estat més feina de dones que no d´homes, i normalment hi anaven les més velles i lletges, per raons òbvies.
Sant Feliu i la Mare de Déu del Àngels
Per sant Feliu fan festa a Llubí, Santa Eugènia i Vilafranca de Bonany; Feliu significa "aquell que és feliç i afortunat". La Mare de Déu dels Àngels és la Patrona de Pollença, festa du moros i cristians. El primer acte té lloc a les cinc de la matinada, on la banda de música interpretar l´Alborada. El moment més esperat és l´horabaixa, quan es rememora la batalla esdevinguda el 1550 en la qual els pollencis, liderats per Joan Mas, varen vèncer els pirates de Dragut, tot començà amb el crit que arriba fins al fons del cor de tots els pollencins, fet per Joan Mas: "Mare de Déu dels Àngels, assistiu-mos!"
Tenir contacte
Rafel Perelló ens conta aquesta curiosa tradició pagesívola. És prou sabut que "tenir contacte" o "tenir corrent" són expressions populars referides a la facultat d´algunes persones de determinar l´existència d´aigua subterrània, facultat dita científicament radioestèsia. O que el "blau" (argila blavosa) és l´element geològic que més pot confondre el cercador d´aigua. Menys coneguda és la creença que assegura que per ser bon cercador d´aigua cal que les rues o línies que tenim al palmell de la mà dibuixin una "M" completa i ben definida. O que en els indrets on sesten les ovelles en l´estiu, a les hores de més calor, són indrets on no s'hi troba aigua. Antany, un dels procediments per localitzar una vena d´aigua era tancar un ase dins l´estable alguns dies. En treure l'ase a l´exterior arribaria un moment en què l´animal faria un jaç per descansar, que era el lloc exacte on suposadament es trobava la vena. També era indicatiu de la presència d'aigua si en un punt concret d´un sementer sortia baf del subsòl en els primers moments de la sortida del sol en el dia de Sant Joan.
Recomanacions
Avui, al Claustre de Sant Domingo de Pollença presentarem el CD de Martí Sáez, Com si fos ara, amb lletres d´Antoni Bisanyes i el mateix Martí Sáez, i la col·laboració d´Elisa Sayrol.
