Comença el novembre. Marca un període de trànsit entre la tardor i l´hivern. "Novembre acabat, hivern començat". El nom li ve del calendari romà, que començava a comptar a partir del març. Els anglosaxons l´anomenen "mes de la sang" per al·lusió al costum de matar -per sant Martí- els porcs, la carn dels quals, salada, adobada o embotida, es consumia durant l´hivern. El dia s´escurça, es fa fosc aviat; és la tardor freda i trista, dels arbres despullats; la natura té aspecte de mort aparent. A mitjan novembre, l´estiuet de sant Martí (11) el temps dóna una treva perquè els sembrats puguin arrelar i es puguin fer matances -"Per sant Martí, mata el porc i enceta el vi"-. Sembrar és enterrar la llavor, que ha de morir per néixer en espiga, preciosa imatge de la vida de Crist.
Avui és Tots Sants i demà el Dia dels Difunts. L´Església avui oficia en memòria de tots els sants que varen esmerçar les seves vides en defensa de la fe cristiana; data del s. IX. És una festa dels avantpassats familiars, en la qual es recorden els morts. Es feien tres parts de rosari, tres misses, i les campanes tocaven tota la nit perquè els difunts que no havien assolit encara la pau, trobassin el camí. El Dia dels Difunts es prega perquè entrin al regne celestial. La coincidència d´aquesta celebració amb la sembra no és casual i respon a creences i ritus de caràcter màgic que establien una relació entre els difunts i les llavors. Els pobles antics que creien en la resurrecció de les ànimes veien una certa analogia entre l´enterrament dels difunts i la seva resurrecció al cap d´un temps amb el soterrament de les llavors i el seu ressorgiment en espigues plenes de gra.
Costumari. Tots Sants fou un intent de cristianització del vell i arrelat culte pagà a les ànimes. Antigament, avui, era dia de treva: es deturaven les guerres i es deposaven les armes per celebrar la festa del dia. Al punt del migdia les mestresses feien els llits i els deixaven ben preparats, fins a la mateixa hora de l´endemà per tal que hi poguessin reposar les animetes dels familiars difunts, ja que es creia que visitaven les cases per recollir-ne les oracions que els dedicaven els parents. Així mateix, també se li posava un plat a la taula, com si encara fos viu. Les ànimes se situen preferentment pels racons, d´aquí que la gent anàs molt en compte a fer gaires moviments, o a fer neteja, per no molestar cap animeta. Aquest dia s´encenia el foc de la llar, es posaven les estores i es treia la roba d´hivern. Els llums que es posen damunt les tombes, a més del sacrifici ofert a les animetes dels traspassats, podria anar destinat a fer-los trobadors el camí de tornada i no s´equivocassin. Els panellets tenen sentit sagramental, com l´altra pastisseria tradicional feta amb farina. Hi ha la creença que aquest dia s´han de menjar magranes: per cada granet es treu una ànima del Purgatori. Antigament, a Mallorca, es menjaven sopes mallorquines i bunyols.
Sobre la mort. Si ens centram en els rituals que acompanyen la mort, ens adonarem que l´ésser humà és l´únic animal que enterra, crema o s´acomiada d´alguna manera dels seus morts. Aquests ritus, són compartits socialment i serveixen per cohesionar el grup. Amb cerimònies, celebracions o festes, els pobles tracten d´aconseguir la benevolència o la gràcia divina, i els mites que els acompanyen, suposen una resposta imaginativa a preguntes racionals sobre l´existència del món, les malalties o la mort, i ens donen l´explicació a determinades prohibicions. Molts dels ritus funeraris tenen com a finalitat no només assegurar al difunt una altra vida després de la mort, sinó també regular les relacions entre vius i morts. Amb aquests, es pretén que el mort descansi i no pertorbi el món dels vius. En algunes cultures, la mort s'ha presentat com una de les principals fonts de la por. La mort suposaria l´essència del desconegut, i en indrets molt diversos ha estat personificada amb símbols com esquelets, ombres o dimonis.
Entra el minvant (3). "Pel novembre es cullen pinyons i es mengen botifarrons", es fan les primeres matances. Ja s´han aixecat les vedes del conill, la perdiu i la guàtlera, i ara la dels tords i les cegues, que just acaben d´arribar. De cada vegada més, el dia és més curt i la nit més llarga, i cada dia que passa, minut a minut, surt més tard i es pon més aviat; i no canviarà cap al signe contrari -sortir el sol més aviat i pondre`s més tard- fins que sigui ben entrat el mes de gener, passat el solstici d´hivern, que és quan el sol arriba al seu punt més baix a l´horitzó. Aquesta setmana se solien sembrar alls: "Per Tots Sants, ets alls nats o sembrats".
