Sant Llorenç (10)
Festa major de Selva i de Sant Llorenç des Cardassar. Va viure al segle III a Aragó i Roma. És advocat dels cuiners i torradors de carn, dels bibliotecaris, llibreters, pastissers, bombers, vidriers i pobres. Fou invocat contra els incendis. Fou un dels set diaques romans del papa Sixt II. Va patir martiri durant les persecucions de Valerià, l´any 128. Entre les seves funcions hi havia la de distribuir els béns entre els pobres; ell els donà tot el patrimoni eclesiàstic i per això, quan el prefecte el va fer cridar, s´hi presentà acompanyat de tots els seus pobres, a qui va definir com "el tresor de l´Església". Fou empresonat i torturat damunt unes graelles al foc. Segons la tradició, abans de morir, va dir a Valerià: "D´aquesta banda ja estic ben torrat, dau-me la volta".
L´Assumpció de la Mare de Déu (15)
Avui l´Església commemora la mort i l´assumpció de la Mare de Déu; per això aquesta festivitat se la coneixia antigament per la "Mare de Déu Morta", "Mare de Déu gitada", o "Mare de Déu del llit", pel costum que hi havia de col·locar a les esglésies una imatge de la Mare de Déu ajaguda en un llit sumptuosament guarnit. Aquesta d´avui és una de les solemnitats més antigues dedicades a la Verge Maria i una de les quatre celebracions marianes més importants del calendari litúrgic. També és coneguda com la "Mare de Déu d´Agost".
Festa gran
En temps antic, per la Mare de Déu morta, era festa solemne a la Seu de Ciutat. Però també ho és avui a Biniaraix, Campos, Esporles, Caimari, Puigpunyent, Sineu, Sencelles, Can Picafort, Cala d´Or, Palmanyola, sa Coma, Bendinat, Portals, El Toro i Port de Sóller, i també Valldemossa, on se celebra la "processó de les crestes", el nom de la qual es deu a les diademes que, restes de la indumentària escènica medieval, duen els dotze apòstols que carreguen la imatge jacent de la Mare de Déu i la duen al llit voltat d´àngels barrocs i alfabegueres. També és festa solemne a Sant Jordi, i Alaró, on temps enrere sortien a ballar els cossiers. Ara ho fan el día següent, el de Sant Roc, patró de la localitat.
Creences
Qui no observava la festa d´avui, la Mare de Déu el castigava i perdia totes les collites, i els fills, i el bestiar li naixia contrafet i malaltís. Diu la llegenda que quan Herodes va saber la mort de Maria va enviar soldats perquè prenguessin el seu cos i el cremassin. Quan els soldats varen arribar a la casa de la difunta, l´enterrament ja feia temps que havia sortit. Llavors, furiosos varen calar foc a la casa, però les flames tornaren contra ells i varen morir cremats. Per aquest motiu, els que havien d´anar a apagar algun foc o havien patit cremades en un incendi s´encomanaven a la Mare de Déu.
Curiositats
Si volem preservar un cultiu de l´atac dels caragols, caragolins o llimacs, podem fer una franja de cendra al voltant de les plantes. -Com més natural hagi estat conrada la verdura, més animalons hi solem trobar, posau la verdura en remull amb sal gruixada; totes les cuquetes suraran a l´aigua en poca estona. -Procurau guardar el brou del bulliment de les verdures; és allà on queda bona part de les vitamines i sals minerals.
-El pebre és el fruit d´un arbust, el pebrer; el fruit és roig, però assecat es torna negre i arrugat; durant segles, el pebre va ser un producte caríssim. -És temps de móres, el fruit de l´esbatzer,; en podeu fer xarops, compotes i confitures; si no vos hi agraden les llavors, una vegada passades per l´olla, exprimiu-les pel colador "xinès". -Durant l´Edat Mitjana xerrar de "foc" equivalia a parlar de "casa", "llar" o "domicili"; un foc era una vivenda que estava lligada a un senyor feudal, a través del "dret de fogatge". -"Cada fracàs ens ensenya alguna cosa que havíem d´aprendre". (Charles Dickens).
Recomanacions
Divendres (14), a la Fira nocturna d´Oficis tradicionals de la pagesia i productes autòctons, de Maria de la Salut, combat de picat entre dotze glosadors mallorquins, a quatre bandes (Rierol, Campaner, Carnisser, Adrover, Sunyer, Màgic, Foraster, Artiller, Toledo, Xurí, Cano, Noto).
Divendres (14) se celebra la Fira nocturna, agrícola, ramadera, artesanal, ecològica i producte balear de Son Macià.
