Avui és sant Andreu. Fou deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret -el primer a qui va cridar- i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est. És venerat com a sant a tota la cristiandat. Va néixer a Galilea i era germà de Simó -Pere- i, com ell, pescador. Va morir clavat en una creu en forma d'aspa. És el patró d'Escòcia, Rússia, Grècia, Ucraïna, Malta, Sicília, Romania. Aquí és festa a Santanyí, Cala Figuera i Cala d'Or. Sant Andreu s'escau sempre molt a prop del temps d'Advent, que comença quatre diumenges abans de Nadal -l'entrada de l'hivern-, i les seves festes participen ja de l'ambient típicament hivernal d'aquest període litúrgic preparatori de Nadal.
Un sant poc conegut: sant Eloi (1)
El tenien per patró els qui treballaven el metall al foc i els que feien armes: llancers, espasers, cuirassers, daguers, escopeters; també el veneraven els argenters, joiers -de nin va treballar en una orfebreria de Limoges-., moneders i pintors de vidrieres. Els traginers també el tenien per patró, ja que segons una tradició, sant Eloi havia fet de traginer. Tenia una ànima gran i misericordiosa per als pobres; de fet, tot quant guanyava ho repartia i fins i tot arribava a passar fam. Quan va morir el bisbe ell va ocupar els destins de la diòcesi per aclamació popular. Va morir l'any 660.
Comença el mes de desembre
És tengut com el mes més fred de l'any, juntament amb el gener. Quan el calendari estava dividit en deu mesos era el desè -d'aquí el seu nom-. En aquest mes viurem la festa més important de l'any: Nadal. Aquest és un mes de repòs; es creu que la terra s'adorm i no desperta fins al febrer, per això no s'hi fa gaire feina. Els pescadors també disminueixen la seva activitat per efecte del fred i les tormentes. Es demamen els anyells primerencs i comencen a munyir i a formatjar. Els porcells que neixen dins el desembre no solen tenir mal i són dels que creixen aviat. Diuen que si plou per santa Bibiana (2) plourà durant quaranta dies i una setmana. Però tanmateix, ens quedam amb el refrany del nostre amic Joan Barceló: "El senyal millor que ve aigo és quan tothom du paraigo". Comencen els temps de fer matances, de tastar els botifarrons devora el foc, el vi novell, de menjar dues tomàtigues de ramellet torrades damunt els calius, amb unes arengades, un parell de grells i alls tallats petits: no hi ha menjua més sana i exquisida! O bé uns picornells fregits, amb un tallat d'all i juliverd.
"L'Advent és temps de vent"
L'Advent és ventós i les seves ventades són tengudes per dolentes i pernicioses. Segons els vells mariners, el dimoni de la mar i el de la terra es varen barallar; el de terra no sabia nedar i uns mariners el salvaren; aquest, agraït, els va dir on podien trobar l'illa dels Vents i els va ensenyar a xiular per fer acudir cada un dels vents. Així, varen aconseguir posar-los tots dins un sac, però una vegada dins la barca, es va escapar el garbí, el qual es va posar a bufar tan fort que va fer naufragar la barca; a resultes d'això, tots els altres vents es varen escapar i ara van solts per tot arreu. "Mariner tu qui pretens/ de bon cap i glosador/ no em faries una cançó/ que anomeni tots es vents?/ Llevant, xaloc i migjorn,/ llebeig, ponent i mestral,/ tramuntada i gregal,/ vet aquí els vuit vents del món!" Es creu que entre els remolins de pols que aixeca el vent, s'hi amaga un follet, un entremaliat personatge fantàstic, molt petit, amb una barba llarguíssima que li arriba fins més avall dels genolls. Entra dins les cases, sobretot de nit, i ho remena tot, ho regira, fa molt de renou de portes i sotragueig de mobles; però al matí, tot torna estar al seu lloc.
Santa Bàrbara (4)
Venerada a tota la cristiandat, però no hi ha cap prova històrica de la seva existència, ni consta als escrits martirològics més antics. Probablement es tracti d'una santa llegendària, la veneració de la qual es difongué a partir del s. VII, i per això fou eliminada del Calendar dels Sants de l'Església Catòlica Romana el 1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional; es manté, però, al Martirologi romà, i l'Església Ortodoxa no ha cessat de venerar-la. Està associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i trons, i la mort sobtada i violenta. "Només es recorden de santa Bàrbara quan trona!"
