No penseu que el vint-i-dos
vos oblidem, sant Antoni:
ja sou part del patrimoni
que avui es completa amb vós.
Escoltau peticions
que arriben de tot arreu,
fins i tot de qui no creu,
mitjançant belles cançons.
En un temps especial,
sant Antoni teniu cura
per tal que la desventura
no ens faci encara més mal.
Del virus tan maleït
vós n’estau assabentat.
Per això vos hem pregat
sovint en forma de crit.
Si no hi pot haver torrades,
sant Antoni, què hem de fer?
La paciència convé
un pic i moltes vegades.
Mes, volem que el poble entoni
cançons sortides del cor
i que volin sense por
cap a vós, bon sant Antoni.
Si per sort en resten sobres
després de qualque menjua,
que al cor no resti cap pua
sent el record per als pobres.
Per acabar, sant Antoni,
suplicam sincerament
que no aprofiti el moment,
mai per mai, el mal dimoni.
