Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Emergència humanitària

Carles Valenti Aguiló. Palma.

He seguit un poc les notícies sobre l’avió que va haver d’aterrar per una falsa emergència sanitària. Me cau la cara de vergonya de veure que cap mitjà de comunicació menciona els motius pels quals moltes persones es veuen obligades a fugir dels seus països. Em pensava que no faria falta recordar-ho però es veu que sí: fam, guerra, violència, violacions dels drets humans... Potser que fos una falsa urgència mèdica, però fins quin punt no seria una emergència humanitària? Estic segur que si un dia fan una pel·lícula sobre aquests fets i ens informen de la situació personal de cada una de les persones que viatjaven en aquest avió acabarien plorant i suplicant a les autoritats que els concedissin l’estatus de refugiat però ens va millor criminalitzar-los. Si jo me trobàs en la seva situació i hagués d’elegir entre jugar-me la vida a la mar o fer el que han fet, no dubteu que faria el mateix i crec que vosaltres també. 

Qui ens diu que en un futur proper, el canvi climàtic no ens durà a nosaltres a ser refugiats climàtics? Com reaccionarem quan vegem que davant la nostra desesperació, els altres països ens posen tanques i concertines per no deixar-nos fugir? Encara que sigui per egoïsme cal ser més empàtics i més sensibles als sofriments dels altres per què demà ens pot tocar a nosaltres... 

D’aquí a uns anys ens serà difícil explicar als nostres fills com així vàrem deixar morir tant gent a la mar? Com així enlloc d’ajudar posam tanques i murs? Ens faran les mateixes preguntes que ara ens feim sobre el genocidi nazi.

Compartir el artículo

stats