En acabar l’ESO, no hi ha res que faci més por a un pare que quedar-se sense plaça per al fill, sobretot quan es tracta de fer un cicle formatiu. El pare novell va ben tranquil quan veu, a les notícies, que s’han creat tantes noves places perquè ningú no quedi endarrer, frase que repeteixen els polítics de torn com si d’un mantra es tractàs. El cert és que, any rere any, un bon grapat de joves de les Illes es queden sense plaça al cicle formatiu desitjat; després, sempre hi ha el responsable alliberat i incompetent que amolla frases com: «Bé, tampoc no és un cicle tan important» o «Que s’apunti a una altra cosa».
Si fa por entrar a Mordor perquè no saps què et trobaràs, més en fa intentar entendre com funciona el sistema de distribució de places vacants a cicles formatius; si el divendres hi ha 10 places, el diumenge a vespre ja només n’hi ha 5 i l’endemà, quan tens l’hora donada per sol·licitar-la, ja no n’hi ha cap; la setmana següent n’hi torna a haver 4, i a darrera hora, 1, i tu que, com una beneita, et plantes a les 7 del matí per aconseguir la plaça, et trobes que un senyor ja havia anat a les 6 de l’horabaixa del dia anterior a l’institut (potser algú de l’equip directiu li degué obrir les portes), i ja ve amb tots els papers de la matrícula per lliurar o un altre que arriba més tard que tu a la coa dient que ja té la vacant caiguda del cel (però no havíem quedat que les darreres places es donaven el 14 i el 15 als instituts?). A Mallorca, d’això en deim «una casa de putes sense llum» (ben escaient a la Direcció General de Formació Professional i Estudis Artístics Superiors), però, millor dir-ne Mordor, que és internacional i queda més fi.
