Jaume Frontera Pascual. Palma
“Sa ximbomba ja no sona,
no sona ni sonarà,
perquè té sa pell de ca
i sa canya que no és bona”.
No podem estar conformes
amb sa glosa pessimista:
es personal vol sa llista
de més agradables formes.
Una ximbomba condreta
té sa pell ben estirada,
una canya prou mullada
i una divertida lletra.
És tan bona sa ximbomba
que, quan se posa a sonar,
és capaç de fer ballar
a més d’un que quasi tomba...
Ses cançons des darrers dies,
entonades ran des foc,
animen a poc a poc
evitant moltes manies.
No hi haurà sa desfilada
aquest any tan maleït.
A pesar d’aquest despit,
tornarem altra vegada!
Ja serà l’any vint-i-dos,
però, es temps passa aviat.
Oblidem es desbarat
per molt que sigui famós.
Ets infants a dins s’escola
gaudeixen des carnaval:
els domina, en es final,
sa fantasia que vola.
