Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Una llegenda destruïda

Alumnes de 4t d’ESO del Col·legi Francesc de Borja Moll. Palma.

El 25 de novembre passat, Maradona ens va deixar i, com a conseqüència d’això, vam conèixer més coses sobre la seva vida personal. Maradona va topar i es va aixecar una i mil vegades al llarg de la seva vida, que va estar marcada en molts moments pels seus problemes amb les drogues i per les males companyies. Volem deixar clar que, abans que futbolista, era persona. I que, malgrat que va significar molt per al món del futbol, com a persona va ser tot el contrari. En primer lloc, hem de tenir en compte que va ser un exemple a seguir futbolísticament, ja que va haver de ser constant, treballar molt i tenir prou força de voluntat per a poder aconseguir tot el que va fer. Un bon exemple de la seva importància és que l’estadi del Nàpols es diu Diego Armando Maradona, i això vol dir que la gent en té una visió molt positiva com a futbolista. En segon lloc, cal recordar el que va fer per l’Argentina al Mundial de 1986, quan va retornar l’orgull i l’alegria al país (que havia perdut Guerra de les Malvines), després de guanyar Anglaterra per 2 a 0 amb els dos millors gols de la seva carrera. A més, va iniciar una campanya anomenada Las 10 del 10, mitjançant la qual va donar 100 milions de pesos i 1.300 quilograms d’aliments. I fins i tot va aportar infraestructures a 10 ciutats argentines. Per aquestes raons i moltes d’altres, un gran grup d’admiradors va crear l’anomenada religió maradoniana. D’altra banda, però, trobem acusacions en contra seva pels seus pensaments sexistes, que es reflectien en entrevistes i rodes de premsa en què compartia comentaris inapropiats. Per aquesta raó també se’l recorda com un personatge masclista (potser, si hagués tingut més cura de les seves paraules, hauria estat recordat només com un jugador icònic). I encara caldria afegir que s’especulava amb la possibilitat que fos un pedòfil, fet que va tenir una gran repercussió a les xarxes socials, on es van difondre imatges del jugador despullat amb menors d’edat, tot i que al final no es va poder demostrar que ho fos. A més, la seva relació amb les drogues podria haver agreujat algunes de les conductes explicades anteriorment. De fet, en alguns partits de futbol li trobaren dopatge al cos, i això està comprovat. Un clar exemple el trobem en la seva etapa al FC Barcelona. En aquell moment, el club es va adonar d’aquest fet i varen advertir-li que aturés, però ell va continuar consumint i, després d’uns quants conflictes amb la directiva, el jugador va haver d’abandonar l’equip. Dit això, queda clar que el famós futbolista argentí va ser un model a seguir com a professional; i que, com a jugador de futbol, fou reconegut arreu del món. En canvi, com a persona, no va donar un bon exemple, ja que hauria pogut fer les coses millor per a influir més positivament en la societat.

Compartir el artículo

stats