Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Martí Àvila i Serra

Literatura i lectura

Inauguración de la Fira del Llibre 2022. Manu Mielniezuk

El dia 27 de maig va sonar ben fort el xofar talment com es fa en les grans solemnitats jueves, o sia, a toc de corn, ja que fou el punt d’arrencada de la Fira del Llibre de Palma que finirà el 5 de juny, organitzada pel Gremi de Llibreters de Mallorca, i que enguany celebra la seva quarantena edició. És, doncs, una bona ocasió per passejar pel Born i assaborir l’ambient i sumir-se en el gust pels llibres. Això em dona motiu per a reflexionar sobre el tema de la lectura. Potser sí que augmenta el nombre de llibres comprats, tan impresos com per ebooks, però no sé si de lectors. No acabo de veure-ho clar, puix que un esdeveniment no lliga amb l’altre. Em guio pel que veig entre adolescents i universitaris, per comentaris, estadístiques i altres informacions que he anat recollint d’aquí i d’allà. Quan preguntes a estudiants de primer o segon de carrera quants llibres llegeixen a l’any, en una carrera que demana precisament molta lectura, com pot ser literatura castellana o catalana, o història i humanitats per citar-ne algunes i et manifesten que llegeixen poc o gairebé res, i que ingressen a la universitat amb un bagatge a bastança migrat de lectures que són obligatòries ja en l’educació secundària i en el batxillerat, amb la sospita —fonamentada— que tampoc han estat capaços de llegir-les, ja que és més fàcil mirar la pel·lícula basada en el llibre o s’acudeix a la coneguda pàgina d’internet «racó del vague» que dona bones informacions i així no cal perdre-hi temps llegint. I després sents comentaris com aquest, perdoneu l’expressió i cito literalment malgrat els errors gramaticals, que llegir és cosa de «catxondes i de pringats», la qual cosa et produeix un gran desengany. Només em queda respondre amb les paraules d’Umberto Eco, que els llibres continuen sent els millors companys de naufragi, són d’aquells instruments que, un cop foren inventats, no s’han pogut millorar, simplement perquè són bons, talment com el martell, el ganivet, la cullera o les tisores. No ha ajudat gaire la introducció de l’ordinador dins de les aules —vist en perspectiva— només ha servit per a fer callar els infants i que restessin hipnotitzats davant la pantalla. En un interviu fet a en Jordi Llovet, catedràtic de Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona, actualment jubilat de la docència, esmentava que hi havia alumnes totalment convençuts que no s’havia de llegir llibres durant una carrera de lletres, en tenien prou amb manuals que contenen resums, car això permetia parlar de l’obra en un examen. Tanmateix, hem de ser pràctics, ja que si proposes molts llibres de lectura obligatòria, pot succeir que no en llegeixin cap. Llegir llibres demana temps, esmerçar hores, dies, àdhuc mesos. Les presses no són bones. Endemés, no hi ha fórmules precises, ni guies possibles que ens ajudin a fomentar la lectura. Potser és el llibre el que surt al pas i ens captiva totalment. Amb tot, a part del temps, quelcom és imprescindible, l’esforç. I si passes gust en la lectura, l’esforç esdevé plaer. Acostumats a la immediatesa, a tenir-ho tot en un tres i no res, a trobar-ho tot en el déu google, la cultura de l’esforç sembla una aberració. Cada vegada que esmentes entre els joves el mot esforç, ja tremolen i tot d’una surt la paraula avorriment. Després ens queixem de la incultura i de la pobresa cognitiva i cultural. Així doncs, si vols fomentar la lectura, això exigeix la voluntat d’estar allà, assegut i amb un llibre entre les mans. Probablement —i parlo des de la meva pròpia experiència—, de ben petit, tot comença amb un còmic, molt de dibuix i poca lletra, Marvel, Manga, les aventures del Capitán Trueno i el seu inseparable amic Goliat, Astèrix i Obèlix, Tintin, o les historietes dels entranyables personatges de Francisco Ibáñez com Mortadel·lo i Filèmon, o el TEBEO, que el meu avi em portava cada setmana; després, en l’adolescència, es passa a novel·les amb un format estàndard per a totes elles, com les de Marcial Estefanía o de Josep Mallorquí (de l’Oest), les de Corín Tellado, tan sols vaig llegir-ne una, molt de la meva època i que tenien la particularitat de ser econòmiques i fàcils de manejar a l’estil dels llibres de butxaca; més endavant, en la joventut, et cenyeixes a la literatura universal, les grans obres que perduren en el temps, com les de Dostoievski, Tolstoi, Gògol, Mann, Hugo, Whitman, Hesse, les clàssiques (Odissea, la Ilíada, Eneida, Divina Comèdia) i finalment, a la maduresa, t’aboques de ple en l’assaig. És bo llegir tres o quatre llibres de totes les disciplines possibles i així poder tenir-ne algunes nocions, encara que amb això, no et facis un expert. És bo tenir una certa amplitud i coneixements generals, a l’estil de la persona enciclopèdica, com ho va ser Leonardo da Vinci. Quan ja s’ha adquirit un hàbit de lectura, unes hores al dia, en el teu lloc preferit de la casa, assaborint un bon cafè, i et perds fantasiosament entre les pàgines d’un llibre, aleshores el temps esdevé teu, ho fas rodar al teu albir, com la deessa Circe en el seu palau quan va convertir els homes d’Ulisses en animals, on una hora és un minut i un dia una hora. Aleshores et trobes en possessió de la màgia, on les lletres ballen, giravolten i les paraules pronunciades i llegides es converteixen en vivència, vida, experiència. El rellotge s’atura i voldries que aquest moment fos llarg, molt llarg.

Compro llibres habitualment, no necessito cap estímul a l’estil del dia de Sant Jordi ni cap fira onsevulla es faci per comprar-ne; ara bé, m’agrada passejar pels estants i veure-hi algunes novetats, tocar els llibres i obrir-los amb cura i olorar-los. Soc d’aquells que els van acostumar a portar un llibre sota el braç i aprofitar-lo en qualsevol ocasió, quan anaves al metge, o en tren, o quan viatjaves..., sempre el llibre ha esdevingut bon amic i també refugi tant en hores tumultuoses com en hores desenfades.

Compartir el artículo

stats