La guerra ha esclatat. És la bestiesa en la qual, segons el poeta Paul Valéry, «es massacren persones que no es coneixen entre elles per a benefici de persones que sí que es coneixen, però no es massacren».
Ara ens interrogam sobre si l’agressió de Vladímir Putin a Ucraïna tendrà conseqüències per al turisme. La resposta és sí. La gent viatja menys en temps d’incertesa. Si a més pensa que afecta o pot afectar la seva butxaca, dubte molt abans de pujar a un avió. No hem sortit de la Covid i ja ens trobam colpejats per una nova epidèmia. Els que creuen que el turisme sempre serà una activitat a l’alça, s’ho han de fer mirar.
També analitzarem l’impacte sobre l’economia en general i sobre la nostra particular. La conclusió és que si ja ens espantaven els preus dels combustibles, el que ve ens farà entrar en pànic. I ja sabem que el preu del combustible impacta en tota la cadena de consum: des de l’humil pastanaga a la taula d’una família corrent fins al luxós iot d’una estrella de l’esport o d’un tauró de les finances. Encara que la primera se’n veurà més perjudicada.
Fins hi tot ens ocupa la suspensió de partits de futbol, de bàsquet o de la final de la Champions a Sant Petersburg. Encara que aquest és el menor dels nostres problemes.
Poc consol i cap utilitat suposa que aquesta vegada els serveis d’intel·ligència dels Estats Units aportessin a Joe Biden informació exacte sobre les intencions reals del Kremlin. Res a veure amb les inexistents armes de destrucció massiva que serviren d’excusa a George W. Bush i Tony Blair per envair l’Iraq, amb l’aplaudiment del comparsa José María Aznar.
El que angoixa és el nou fracàs de la humanitat. Hi ha distintes hipòtesis sobre la seva inevitable extinció. Alguns creuen que serà conseqüència de l’impacte d’un meteorit, com succeí amb els dinosaures. Altres, d’un desastre ecològic en forma de canvi climàtic que convertesqui la terra en un planeta no apte per a la vida. Els malthusians pensen que, encara que sigui amb retard sobre les previsions, la sobrepoblació i la manca de recursos serà qui posarà fi a l’existència dels humans. Per a aquells que dubten que som una espècie a extingir, recordar que si consideram la història de la Terra com si fos un sol dia, nosaltres només fa uns minuts que hi hem arribat, poc abans de que toquin les dotze de la nit.
Putin està seguint el programa de molts dels dictadors de la història. De fet, els preparatius per a la seva agressió a Ucraïna se semblen molt als d’Adolf Hitler per annexionar-se primer els Sudets i després Txecoslovàquia sencera entre 1938 i 1939, en el que va ser el preludi de la II Guerra Mundial. Els nazis denunciaren que la població germànica d’aquesta regió txeca estava sent perseguida. A Munic aconseguí que el primer ministre britànic Neville Chamberlain i el francès Edouard Daladier li cedissin aquest territori sense donar veu ni vot a Praga. Mesos després convertí tot el país en un protectorat.
El rus és un dictador. Té callada la premsa i l’oposició –si no l’assassina–. Pel que fa al respecte a la llei, actua com explicava Tucídides ja en el segle V abans de Crist: «Els homes, quan es tracta de venjar-se d’uns altres, no vacil·len a abolir prèviament les lleis que s’apliquen, lleis de les quals depèn l’esperança de salvar-se que tota persona manté quan les coses li van malament».
Amb els antecedents històrics i presents, el més probable és que el fi de la humanitat arribi a causa de l’estupidesa de la nostra espècie. I la guerra total i nuclear té bastants opcions de ser l’opció escollida.
