Formar part d’una família repartida pel món comporta situacions cícliques i a la vegada incompreses. Em refereixo a la renovació de la documentació oficial, bé sia aquesta el passaport o el document nacional d’identitat. Cada cert temps, a ca nostra formam les mateixes expedicions estivals cap a les comissaries mallorquines: és el que tenen els papers oficials, solen tenir data de caducitat. Dir per endavant que el tracte sol ser sempre exquisit: Aina Calvo i Sastre, delegada del Govern, pot estar ben satisfeta del personal que interactua amb la ciutadania. Per norma general, eficients i correctes. Fins i tot, utilitzant la llengua de Ramon Llull. Un detall. Gràcies, s’agraeix.
Ara bé, la bona imatge policial de les Forces de Seguretat de l’Estat es desfà com a dolços a la porta d’una escola a l’hora de pagar. No per les quantitats - que és el de menys - sinó per la operativa de cobrament. I és que per l’Estat, les transferències electròniques, pagaments en targeta o fins i tot emissió d’un magre justificant semblen no existir.
La veritat és que faria bé el Ministeri d’Interior en corregir aquest injustificable manera de funcionar. No per res, sinó perquè té certa gràcia que un Estat que diu perseguir el frau fiscal pugui estar cobrant milions d’euros a l’any d’una manera presumptament opaca. No és un gran exemple, la veritat sia dita.
