Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Sebastián Frau

Casado: entre les limitacions intel·lectuals i la irresponsabilitat

La notícia no és nova, però tot i així potser que mereixi que sigui glosada per tractar de posar cada cosa en el seu lloc. Resultà que el passat 24 de juliol la plana major del PP espanyol aterrà a Palma amb motiu de l’erecció de la Sra. Marga Prohens com a màxima representant seva, del PP, a casa nostra i aspirant, en conseqüència, al virregnat de la colònia. De la metròpoli desembarcaren Casado, altres destacats dirigents del partit i la reina de la festa, la Sra. Díaz Ayuso, la mateixa que assimilava la llibertat al fet de poder sortir a prendre cerveses per Madrid mentre els madrilenys es morien a milenars en els hospitals que el seu partit havia desmantellat els darrers anys. Tota una proesa.

Amb permís de Díaz Ayuso, Casado volgué arribar a l’èxtasi i extasiar de pas la concurrència quan prengué la paraula i es transmutà en filòleg. Ja ho saben: va proclamar emfàtic la sentenciosa màxima que a les Illes Balears no parlàvem català sinó mallorquí, eivissenc, menorquí i formenterenc. [Aquí s’aturà; però, si hagués tingut prou informació, hi hauria pogut afegir el solleric, el maonès, el pollencí, el ciutadellenc, l’alaroner, el felanitxer, el porrerenc i etcètera]. Fer el ridícul, ben cert, està a l’abast de tothom: només cal posar-s’hi. Però els responsables públics que governen o aspiren a governar haurien d’anar amb una cura especial de no caure en aquesta mena de pou profund de l’estupidesa on s’amunteguen els detritus més diversos. Sobretot perquè en caure potser que no caiguin tots sols, sinó que arrosseguin alguns dels seguidors que els escolten.

A vegades per trobar l’explicació de les coses bastarà mirar el passat. Sabem, en efecte, que Casado obtingué la llicenciatura en Dret gràcies que el Tribunal Suprem va avalar que hagués aprovat la meitat de la carrera (12 assignatures) en quatre mesos (en quatre mesos, talment un autèntic llamp encegador!) després d’un canvi d’universitat provocat pel fet que per aprovar les primeres tretze matèries hi havia invertit set anys (set anys!). Amb aquests antecedents acadèmics, s’entén que no tingués ni temps ni ganes de llegir l’article 4.1 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, que proclama que el català té, a l’arxipèlag, el caràcter d’idioma oficial, encara que només fos per connectar-lo amb l’article 3.2 de la Constitució que tant diu venerar (sigui festa o dia feiner). Tampoc ni ganes ni interès de llegir les abundants normatives sectorials autonòmiques sobre la matèria. Ni molèstia de consultar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, aprovada pel Consell de Ministres del Consell d’Europa l’any 1992 i a la qual Espanya s’adherí el 9 d’abril de 2001.

Tanmateix, és ben cert que les paraules desinhibides de Casado són un producte senyer de les limitacions intel·lectuals que enarbora perquè ningú més que els ignorants, sempre agosarats, no s’atreveixen a pontificar als quatre vents sobre temes dels quals no saben res. En el seu cas, a més a més, la barbàrie és indisculpable perquè com a aspirant a accedir al govern d’Espanya, segons repeteix un dia sí i l’altre també, hauria de tenir uns coneixements més que superficials sobre el país que vol governar. Però la niciesa no ho explica tot. Hi ha altres components. L’intent de captació irresponsable del vot dels ultramuntans és en el fons del fet, encara que sigui al preu de voler postrar una part dels ciutadans dins l’estultícia amb proclames basades en la mentida i la desinformació. I això a partir de la creença que els receptors assumiran acríticament el missatge només per venir de qui ve (el líder del partit en el qual creuen). Es tractaria al cap i a la fi d’una pràctica política del pitjor estil que va produir en el seu temps funestos resultats per als que volgueren engegar-la i el rebuig i un cansament pregon en el conjunt de la població.

I encara més. Casado també ha vingut a sembrar la discòrdia social —que és un molt mal vici— i a tractar de dividir la llengua catalana, a esquarterar-la en tants bocins com permeti l’absurditat de la seva proposta. No és cap novetat perquè representa l’enèsim intent de renaixement del monstre del secessionisme lingüístic que els ciutadans de les Illes Balears hem enterrat fa llarga estona. Un nou intent, així doncs, de trivialització i minorització del català. Sàpiga, Sr. Casado, que els illencs estem més que farts d’haver d’aguantar que ens diguin qui som, què hem de pensar, quina és la nostra història, amb quina llengua parlem i quina és la vinculació que volem tenir amb els altres territoris que la comparteixen. Més que farts.

Al cap i a la fi, Sr. Casado, si vol sortir d’aquest marasme intel·lectual que el té atrapat, tal vegada li convingui estudiar les lleis que quan tocava no va estudiar. Una altra alternativa és que vagi a l’escola (elemental). Es tractaria que passés per qualsevol dels nostres centres escolars i li ho explicarien. Li explicarien que el català és la llengua que els habitants de les Illes Balears fem servir per comunicar-nos, per sentir, per somiar, per riure, per plorar i per estimar d’ençà els començaments del segle XIII. I li explicarien també que hem hagut de passar moltes penalitats col·lectives per arribar vius fins aquí. I de ben segur que posarien a la seva disposició tota una llarga llista de fets, antics i recents, que parlen de la imposició obligada del castellà en tots els àmbits de la vida de relació. Com també de la discriminació i repressió que, per raons lingüístiques, hem hagut de patir i patim generacions i generacions d’illencs.

Compartir el artículo

stats