Que Pablo Casado digui una bajanada sobre la llengua de les Balears és comprensible. És prou sabut que com alumne de Dret no fou gaire brillant. Per tant, és lògic que desconegui una llei orgànica com l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Com a filòleg no se li coneixen mèrits. Per tant, és natural que tampoc llegeixi el Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española i la definició que dóna de «mallorquín». Sembla que tampoc deu ser massa bon polític. Per tant, va passar de conèixer el punt 293 de la ponència política que es va aprovar al congrés del PP balear del passat dissabte (*), l’acte en el qual parlava.
El més preocupant és que quan es solemnitzà la bajanada, gairebé tres quartes parts dels militants del PP presents al Palau de Congressos aplaudiren amb les orelles i muntaren una cridòria entusiasta.
La meitat d’aquests són la ‘clac’ habitual a tota mena d’actes. Si els ho haguessin indicat, les fortes mamballetes s’escoltarien més fortes si Casado hagués proclamat «l’Estat mallorquí» dins la «República dels Països Catalans» per lluitar «contra el Govern social-comunista que ha assaltat les institucions constitucionals». I si després hagués ordenat partir en processó cap al Consolat de la Mar per desallotjar Francina Armengol, aquesta meitat dels tres quarts l’hagueren seguit cantant ‘La Balanguera’ i ‘A las barricadas’.
Però encara queda aquest 37,5% –deu punts amunt, deu punts avall– d’assistència que aplaudí i cridà convençuda. Això demostra que en el partit de dretes predominant a les illes hi ha una ànima molt propera a Vox. Si segueixen en la disciplina popular és perquè tenen més opcions de tocar pèl aquí que sota el lideratge de Jorge Campos. La nova líder, Marga Prohens, haurà de fer molta pedagogia.
La nova presidenta dels populars illencs hauria d’explicar als irreductibles que la llei i la ciència contradiuen Casado. Defensar que a Balears es parla català no suposa ser independentista ni desitjar la integració en un ens polític anomenat Països Catalans. És un acte de racionalitat.
Encara més. Alinear-se amb els negacionistes de la llengua, sols dona arguments als independentistes. Si l’aspirant a convertir-se en el pròxim president del Govern nega la llei fonamental de l’autonomia de Balears, per què els separatistes no poden fer el mateix amb la Constitució Espanyola? Si una part del partit que vol tornar a ser majoritari a Espanya nega les evidències científiques i històriques, per què no ho han de fer alguns eixelebrats que converteixen a Cervantes en català o dibuixen Espanya com un estat opressor enfront d’una Catalunya idíl·lica?
Als ignorants que feren mamballetes convé explicar-los que admetre que a les illes es parla en català significa ser algú que no creu en els bruixots i sí en la ciència. Algú que no vol igualar-se amb els negacionistes de la Covid o els anti vacunes. Suposa ser ciutadà que creu en la llei. És a dir, no ser igual que individus com Carles Puigdemont que, quan la norma no s’adapta al que ells volen, intenten tòrcer-la. El PP sembla avui més a prop de la insurrecció, d’agafar el trabuc i posar-se fora de la llei.
(*) Anotació a peu de pàgina. L’article 4 de l’Estatut diu: «La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial». El diccionari de la llengua espanyola afirma que mallorquín és la «variedad del catalán que se habla en Mallorca». El punt 293 de la ponència política aprovada pel PP assegura que «el conocimiento y uso del catalán es un factor de mejora de la comunicación y debe considerarse un mérito en los procedimientos de selección».
