Guy de Forestier, o qui cony sigui que està darrera el pseudònim, no és mallorquí. Si ho fos no podria haver escrit fa temps el llibret Queridos Mallorquines i no fa molt una segona part. Per a dur a terme l’objectiu d’aquests treballs fora precís afrontar-los d’una manera sistemàtica i verificable des de la disciplina científica de l’antropologia social, que és l’estudi de l’esser humà des d’una perspectiva social i cultural. I efectivament, així ho fa. D’una manera no precisament irreprotxable des del punt de vista tècnic, l’autor no pot evitar situar-se en el lloc de l’antropòleg i utilitzar a la seva manera el seu mètode científic.
Per tal d’assolir un resultat acceptable, l’antropòleg ha d’evitar tot prejudici i estar disposat a aprendre dels subjectes estudiats. A més, el treball exigeix una immersió en la comunitat que es vulgui analitzar. Per exemple, si l’expert vol conèixer una comunitat indígena africana, hi haurà d’anar a conviure una temporada, adaptar-se als seus costums, creences, menjars, estils de vida, etc. La fase etnogràfica o de revisió de la comunitat científica consisteix en el control de l’objectivitat i l’ètica de l’estudi perquè és habitual que els antropòlegs ostentin més poder que els pobles que estudien amb el risc de caure en el colonialisme.
No és precís haver estudiat a fons els llibrets en qüestió per arribar a la conclusió que el seu autor s’erigeix en antropòleg amateur de l’illa de Mallorca i dels seus habitants per la qual cosa, irremeiablement, s’ha de concloure que el senyor Guy de Forestier, sigui qui sigui, no és mallorquí perquè com queda afirmat en el títol, ningú pot ser antropòleg d’ell mateix. L’únic dubte que resta és saber si es va mesclar amb els indígenes passant desapercebut o va fer la investigació amb el salacot reglamentari.
