Un dia et toquen 12.000 euros a la loteria i unes hores després reps una notificació d’Hisenda amb un embargament de 25.000. Sembla impossible, però aquest és el remolí que ha travessat les Balears. La loteria és que Boris Johnson encengués el verd a les illes pels viatgers de la Gran Bretanya. El pal d’Hisenda és el gran brot causat pels viatges d’estudis, circumstància que pot deixar el premi en números vermells. Patim hores i més hores de connexions en directe a les cadenes de televisió i l’amenaça que el primer ministre britànic faci anques enrere i passi a color ambre l’alerta sobre la destinació de vacances més estimada pels seus súbdits.
Afortunadament, tenim una gran sort. De tot aquest desgavell, de tots els contagis i la polèmica mediàtica, política i judicial oberta, no es dedueix l’existència de cap culpable. Ningú és responsable de res. Ningú ha actuat de forma equivocada o ha comès imprudències. Això és un gran consol per a tots els actors implicats en aquesta pel·lícula inclassificable entre el vodevil i el drama.
Els viatgers –«els nins», segons alguns pares, encara que tenen disset o divuit anys– s’han comportat com angelets. Ho contaven a la televisió i feien bullir les xarxes socials: ni un havia participat en botellades, concerts sense mesures de seguretat o festes boges als hotels. Això sí, estaven «segrestats» a un hotel de quatre estrelles al luxós passeig Marítim. Talment Ortega Lara o Maria Àngels Feliu, l’apotecària d’Olot.
Els seus pares també són innocents. Ells enviaren els seus fills a Mallorca perquè coneguessin el refinat art gòtic de la Seu, s’iniciessin en la música de Frédéric Chopin a la Cartoixa de Valldemossa i estudiassin les praderies de posidònia a la Platja de Palma.
Els organitzadors dels ‘viatges d’estudis’ i els monitors que les acompanyaven tampoc són responsables. No només oferien la possibilitat de pagar el viatge amb tota casta de facilitats per 70 euros al mes. També garantien festes i concerts amb «toma de la temperatura a los clientes en la puerta. Uso obligatorio de mascarilla y guantes en las pistas de baile. Reorganización de las colas de acceso para garantizar la distancia de seguridad». Amb tantes garanties, els jutges anul·laran més prest que tard la multa de 200.000 euros que el Govern vol cobrar als primmirats organitzadors del concert de la plaça de toros.
El mateix es pot dir dels hotelers que els allotgen. Tot ha funcionat perfectament. El millar i mig de contagis han caigut del cel. Com les set plagues que Jahvè envià als egipcis en temps del faraó Yul Brinner en el paper de Ramsès II.
Els ajuntaments o les seves policies, incapaces de controlar els macrobotellades, són més innocents que el capità Alfred Dreyfus. Palma té la seva policia local ocupada en altres tasques. No està molt clar en quines, però en tenen altres… com festes a la caserna. Aina Calvo, la delegada del Govern, tampoc hi podia fer res. Ella regna, però no governa.
Els fiscals, comandats per Bartomeu Barceló, són els grans herois de la setmana. Ells han exigit la llibertat dels estudiants aïllats a l’hotel Bellver. No importa que durant un any no s’haguessin assabentat que els sospitosos de contacte amb un cas de Covid sense domicili a les illes –turistes i indigents– quedaven ‘segrestats’ a un hotel. El seu moment heroic és que, quan començaren a parlar-ne les televisions madrilenyes, actuaren amb contundència i eficàcia. Com sempre.
I el Govern? Res es pot retreure a un Executiu que lluita contra el turisme d’excessos amb el cavaller Iago Negueruela com a capdavanter. Amb escàs èxit. Sembla. A més, té una presidenta com Francina Armengol que llança un tuit que fa tremolar mig món: «Si algú es planteja viatjar a Balears per comportar-se de forma incívica i posar en perill la salut i l’economia, que es quedi a ca–seva».
És el que té de bo una societat com la nostra. Encara que tot se’n vagi en orris, mai hi haurà un responsable.
