Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Teresa Mollà

Perquè em dona la gana | Setmana tràgica

Podem parlar de setmana tràgica perquè han estat assassinades cinc dones i una criatura pel terrorisme masclista. Des del feminisme hem de continuar denunciant que aquests assassinats són conseqüència d’un patriarcat que ens vol submises als seus mandats i no empoderades.

Sabem que els recursos econòmics del ministeri d’Igualtat són limitats, però precisament per això s’han de marcar prioritats per protegir la vida de les dones i de les criatures i deixar-se d’experiments postmoderns que a més tenen darrere a les grans multinacionals farmacèutiques que sempre busquen pacients crònics per a guanyar diners. Les actuals polítiques del ministeri no busquen la protecció de les dones enfront del terrorisme masclista. Busquen aconseguir fer legals els desitjos d’un grup de pressió patriarcal que busca esborrar les dones com a subjecte polític i, per tant, reforçar el patriarcat.

Això no és per a res ficar la cura de les persones al centre de la política senyora ministra. Això és donar-li joc a l’eterna i perversa aliança entre el patriarcat i el capitalisme.

Les dones, totes, i les criatures, totes també, tenim dret a una vida digna i lliure de violències masclistes i vosté i el seu equip haurien de estar treballant per complir aquest objectiu que hauria de ser prioritari. Per una qüestió molt senzilla: parlem de vides humanes. Perquè ens assassinen per ser dones. No per altra cosa. I vosté està mirant i treballant per altres temes que haurien de passar a segon o tercer lloc davant aquesta sangria de dones assassinades. Perquè no «s’han trobat mortes», han estat assassinades.

L’actual llei orgànica 1/2004 sobre mesures de protecció integral contra la violència de gènere ha quedat desfasada sense haver-se desenrotllat del tot. La formació en profunditat a tots els cossos de seguretat de l’Estat i tots els agents jurídics és una quimera i només s’ha cobert de forma que es ‘maquillara’ aquesta necessitat.

Els mitjans de comunicació tenen pendent transformar la forma en què conten les coses en aquesta matèria, perquè encara hi ha alguns que parlen de violència domèstica. O el que es pitjor encara, el partit ultradretà nega l’existència d’aquest terrorisme que ja ha assassinat més que ETA, però per a aquesta gentola no existeix.

L’avanç en la coeducació a tots els centres d’educació obligatòria és tan lent que sembla que no acabe d’assolir-se als mateixos claustres malgrat l’esforç que s’està fent per part d’alguns centres de formació del professorat. I s’ha d’avançar perquè en les criatures està el futur.

No podem quedar-nos de braços caiguts mentre assassinen a les dones per ser dones. Necessitem polítiques actives de prevenció i de sensibilització permanents per tal d’evitar aquests feminicidis de dones i criatures a les mans del patriarcat més cruel i covard on cada dia són més els assassins que després se suïciden per la covardia d’assolir el seu fet.

La llei s’ha de actualitzar, però sobretot s’ha de desenrotllar i fer complir. I s’ha de formar en profunditat als agents jurídics i a les forces i cossos de seguretat perquè actuen correctament.

Setmana tràgica, però si no s’actua des del Ministeri, n’hi haurà més i sobre les seues consciències cauran totes i cadascuna de les morts de dones i criatures assassinades. Prioritzen la vida de les dones com a dret humà inqüestionable i deixen els experiments per a ciència. Les dones i les criatures tenim el dret a una vida digna i lliure de violències. Aquest hauria de ser el primer objectiu del ministeri d’Igualtat.

Compartir el artículo

stats