Feminazi es pronuncia per ofendre una dona que denuncia maltractament per part del seu exmarit. És el que vaig pensar quan veia com Rocío Carrasco entrava a declarar a un jutjat envoltada d’uns quants individus amb cartells on es llegia ‘stop feminazis’. Sembla que qui estava darrere la protesta era un tal Francisco Zugasti, condemnat per agressió a un guàrdia civil durant l’assetjament a la casa de Pablo Iglesias.
Després em van remetre un tuit de Jorge Campos del 20 de gener de 2020: «¿Dónde estáis IB Dona? ¿Dónde estáis feminazis? Se os tendría que caer la cara de vergüenza». Considerant que el líder de Vox protestava perquè no hi hagués manifestacions per la suposada violació d’una menor, es podia pensar i creure que el qualificatiu es dedicava a les dones que no actuaven com ell volia.
Aquesta mateixa setmana, un micròfon indiscret de TVE permetia escoltar aquest comentari durant el partit de futbol femení Real Madrid-Eibar: «Jorge, nada, que no tenían que jugar. Que lo deberían de prohibir. Estas feminazis que quieren la igualdad, tío...». La deducció seria que tota dona que juga a futbol és una feminazi.
El més preocupant no ha transcendit als mitjans de comunicació ni a les xarxes socials. La història em va ser contada fa unes setmanes. Un grup de dones cuiden un dels horts municipals del parc de Son Tugores a Alaró. Estaven fent les tasques agrícoles quan uns quants d’adolescents començà a insultar-les amb el crit de «feminazis». Això significa que la paraula tergiversada per interesos ideològics ja intoxica més enllà dels cercles ultraconservadors. Està manipulant el pensament. Transformant el llenguatge per modelar la societat a la seva ideologia.
No importa ser un filòleg per deduir que és una acrònim de feminista i nazi. Es perverteix la paraula feminista associant-la amb el règim més criminal de la història. La paraula la inventà el locutor de ràdio Rush Hudson Limbaugh. Republicà dels Estats Units i ultraconservador, que va ser qualificat de «líder de l’oposició» a Bill Clinton.
Des de llavors ha tengut èxit entre els sectors més dretans i Vox l’ha emprada sovint per desqualificar els moviments feministes. És una llàstima perquè feminazi és un vocable ben construït i es podria dedicar a molta gent. Per exemple a Magda Goebbels, més fanàtica d’Adolf Hitler que el seu marit i ministre de Propaganda del III Reich. Més fanàtica que el mateix dictador. O Eva Braun, la joveneta treballadora d’una botiga de fotografia que es convertí en esposa del genocida poques hores abans que ambdós se suïcidessin. O Maria Mandel, una terrorífica guardiana del camp de concentració de Auschwitz-Birkenau a qui no tremolà el pols mentre mig milió de jueves, gitanes o presoneres polítiques anaven camí de les cambres de gas. O Emma Anne Zimmer, cap del camp de concentració de Ravensbrück i coneguda pel seu sadisme vers les presoneres. O Ilse Koch, parella del cap del camp de Buchenwald, que tenia per costum elaborar objectes amb la pell tatuada dels assassinats.
La llista podria ser molt llarga i la paraula feminazi, a més de definir-les amb exactitud, tal vegada les resultàs apropiada si visquessin. Però no. L’extrema dreta parlamentària empra la paraula per atacar el moviment feminista. Tendrien dret a criticar algunes d’elles per radicals o extremistes. L’opinió és lliure i Vox ha de criticar les postures polítiques amb les quals no combrega. Però feminazi és una paraula mentidera i verinosa que està intoxicant cervells com els dels joves abans esmentats.
No es pot callar davant la manipulació de les paraules. Cal combatre els excessos del llenguatge perquè són el preludi dels actes excessius. Com escriu el traductor i assagista Simon Leys: «Les paraules són per la seva pròpia naturalesa neutres i indiferents. És del seu context d’on treuen el més viu i intens de la seva càrrega emocional». I el context és puixança ultradretana.
