La història dels anomenats hotels boutique sol associar-se a l’inici de la dècada dels anys vuitanta amb l’aparició de l’Hotel Blakes a Londres, el Bedford a Sant Francesc, i el Morgans a Nova York. La denominació «hotel boutique» s’atribueix a Steve Rubell, fundador juntament amb Ian Shrager del esmentat Morgans. La idea d’en Rubell era aplicar al sector d’allotjament la diferència que hi havia entre una botiga o tenda especialitzada i els grans magatzems. Si bé, al principi, aquests tipus d’hotels es localitzaven a zones urbanes, ben aviat s’escamparen per tot arreu. Aquí a Mallorca, l’avantguardista fou Axel Ball, el qual, va convertir les antigues cases de Son Canals, a Deià, amb La Residencia, un hotel que seria el mirall on es mirarien altres emprenedors per reconvertir casals urbans i possessions rurals en esplèndids establiments d’allotjament. Actualment, La Residencia pertany a Belmond, un grup hoteler conegut per la seva presència a indrets molt exclusius i un alt nivell qualitatiu de les seves prestacions.
A falta d’una denominació acadèmica oficial, el concepte «hotel boutique» acostuma a incorporar característiques i atributs com ara: un nombre limitat d’habitacions, llocs emblemàtics, arquitectura i disseny especials, ambient íntim, gastronomia d’autor amb sabor de la terra, servei personalitzat, contacte amb els valors autòctons i la calidesa d’una autèntica cultura del detall. Aquests tipus d’allotjaments són la resposta per a totes aquelles persones que cerquen refugiar-se en establiments petits on gaudir d’un tracte familiar, conèixer de prop els costums i tradicions locals i fruir del sentiment de sentir-se com un hoste singular.
A cada una de les illes hi ha exemples excel·lents d’aquest tipus d’allotjament tots ells amb un alt índex de clients repetitius i amb una bona reputació a les xarxes socials. Amb l’actual situació pandèmica no hi ha dubte que els seus avantatges són valorats i demanats per la clientela recelosa d’allotjar-se a establiments hotelers d’elevada capacitat per allò de l’acumulació humana i l’obligada distància social. Segons certes plataformes, és tendència notable la demanda per indrets rurals i pobles de la part forana i, al mateix temps, l’increment de clients locals i nacionals davant la falta accidental dels internacionals.
Les cadenes hoteleres ansioses per copar tots els segments de demanda van creant marques destinades a captar els tipus de clients propis dels hotels boutique, normalment persones independents amants de tot el que és exclusiu, selecte i que serveix per augmentar la seva autoestima. És vera que els grans grups hotelers disposen d’elements tecnològics avançats, una valuosa experiència acumulada i un ampli espectre de bons professionals, però els manca la calor familiar que només poden oferir els establiments independents gestionats pels seus propietaris. Sigui com sigui és desitjable que el nombre d’hotels boutique no només es mantengui sinó que vagi creixent per tal que es perpetuï una oferta que honra l’hostaleria d’aquestes illes.
