Superada la cinquantena tirant la vista enrere em vénen a la memòria moltes coses que avui dia semblen inversemblants per superades. Anar a Ciutat 6, 7 o 8 nins i nines en un Seat 600 sense cinturons de seguretat, trobar-te el metge fumant dins la seva consulta, gravar cançons en cintes de cassette des de la ràdio, o mesclar tots els nostres residus mesclats sense cap mena de triatge.
I record també, quan jo encara era un adolescent i el meu pare el batle de Santa Maria del Camí, llegir dures crítiques a la revista local Coanegra per la despesa que realitzada el consistori en el castell de focs artificials que culminava els actes de la Fira, per considerar-lo a més de car, un acte ja antiquat i de poc interès.
Segurament tenien raó. A sobre, estam parlant d’una activitat contaminant, no només acústicament, i que provoca greus problemes als animals -fins i tot la mort- que tenen un sentit de l’oïda molt més desenvolupat que el nostre.
Però més de trenta anys després, amb un consistori considerat “progressista”, i amb molta més consciència dels perjudicis de la pirotècnia, a Santa Maria del Camí seguim culminant la Fira amb el castell de focs artificials.
Acabam de celebrar l’entrada a l’any 2021 i el patró, en una competició de manca d’imaginació, és el mateix per tot arreu, immensos i inacabables castells de focs artificials. Un espectacle gastat de tan vist, i en el que impera el com més, millor. El nigul de fum dels focs de Barcelona era immens, a Roma centenars d’ocells moriren a causa dels focs i per tot arreu, els animals estressats i amb taquicàrdies.
En ple segle XXI, amb un “boom” espectacular de les noves tecnologies pel que fa als mitjans audiovisuals, som incapaços de trobar una alternativa a aquesta invenció de fa més de 1.200 anys?
