I si aquest any canviéssim el guió i no haguéssim d’explicar que arreu del món 200 milions d’infants i adolescents no poden anar a escola? I si no haguéssim de xerrar, com fem cada 20 de novembre, de la xacra del maltractament infantil, o dels desnonaments de famílies amb fills i filles petits, o de les discriminacions que encara avui pateixen els infants en aspectes com la seva promoció educativa o personal? I si per una vegada no fos necessari xerrar dels centenars de famílies amb pocs recursos que no poden inscriure els seus infants en activitats de lleure o que estan en llistes d’espera per poder accedir a un acompanyament en els centres socioeducatius? En resum, què passaria si aquest any no celebréssim el Dia dels Drets dels Infants?
Avui es commemora aquesta diada internacional que recorda l’aprovació el 1989 per part de les Nacions Unides de la Declaració Universal dels Drets dels Infants i que reafirma una cosa tant bàsica com que els infants són ciutadans de ple dret i tenen drets que, com a societat, tenim la responsabilitat de fer complir. Una efemèride en què any rere any repetim les mateixes xifres insuportables i ens escandalitzem amb les mateixes situacions colpidores.
Certament, enguany no és el millor any per plantejar aquesta hipòtesi. La pandèmia i el confinament han agreujat les situacions que ja abans del març de 2020 eren greus i un cop més, ha plogut sobre mullat. Milers de famílies i infants en situació vulnerable han vist com es precaritzaven encara més les seves condicions de vida: pèrdues de feines que han ocasionat una davallada d’ingressos per cobrir les necessitats diàries; manca de recursos materials, informàtics o de connectivitat per atendre les necessitats educatives dels infants; increment dels trastorns de salut mental infantil… Les entitats que treballem amb infants i joves, com la Fundació Pere Tarrés, hem constatat aquestes i altres situacions els darrers mesos que han afectat de ple als infants.
Així que aquest 20 de novembre és més imprescindible que mai tornar a xerrar de la situació de la infància i evidenciar que els drets dels infants continuen sent vulnerats sistemàticament, cada dia, arreu del món i també aquí, a casa nostra. I posar de relleu el que encara és pitjor, que sembla que a ningú li importa aquesta situació.
La iniciativa d’atendre les necessitats educatives i emocionals d’aquests infants i de les seves famílies acaba descansant massa sovint en la iniciativa d’entitats socials privades, de vegades amb el suport puntual de l’administració, però moltes vegades havent de cercar recursos pel seu compte. La baula més feble del sistema segueix essent la infància.
En ple confinament, la Fundació va mantenir actius els projectes de suport educatiu i emocionals, com el programa Escola Viva, acompanyant a 87 infants i joves en risc d’exclusió social de Pollença, en coordinació amb l’ajuntament de la localitat. Vàrem mantenir el recolçament educatiu i emocional als adolescents de la zona de cala Major i el suport als infants atesos a Sant Llorenç de Cardassar conjuntament amb l’ajuntament. Tots ells, més que mai necessitaven el recolçament dels seus referents professionals. D’altra banda, uns 150 infants i joves de famílies en situació de vulnerabilitat han participat aquest estiu en les escoles d’estiu de Verge de Lluc, Can Tàpera i Son Gotleu, a Palma, amb el suport de la Fundació Sa Nostra, Fundació Barceló, l’ajuntament de Palma i els fons per a altres finalitats socials provinents de l’IRPF i concedits per la conselleria d'Afers Socials del Govern balear.
Són només alguns exemples de la ingent tasca de les entitats socials abans, durant i després del confinament per donar una mica de dignitat als infants i joves que es troben en situacions d’extrema fragilitat. Dues gotes en ple oceà, no és suficient. És necessari anar més enllà, molt més enllà. Si d’una vegada per totes els infants i els seus drets passen a ser considerats una prioritat central de qualsevol política, potser aconseguirem que finalment no sigui necessari celebrar mai més el Dia dels Drets dels Infants.
