L’any 2011, l’Organització Mundial de la Salut publicava un estudi que establia que el risc de morir com a conseqüència d’un atropellament era cinc vegades inferior si la velocitat del vehicle que causava l’impacte era de 30 km/h, en comptes de 50 km/h.

Aquest estudi va conduir les Nacions Unides a declarar els successius deu anys (2011-2021) com a la Dècada de l’Acció per a la Seguretat Viària, una iniciativa que cercava el compromís de les autoritats per a prendre mesures valentes pel que fa a la reducció dels límits de velocitat a carrers i vies.

De llavors ençà moltes ciutats adoptaren mesures encaminades a aconseguir l’objectiu i el 2017, novament l’ONU impulsa la campanya “save lives, slow down”, a més d’emmarcar dins l’eix 3, de salut i benestar, i l’eix 11, de ciutats i comunitats sostenibles, dels objectius de desenvolupament sostenibles (ODS), aquesta important mesura de reducció de la limitació de velocitat.

Així, Palma es posa a fer feina amb la creació l’any 2010 de la primera zona 30 a Son Sardina, una actuació important de pacificació de trànsit, de millora de l’accessibilitat i de reforç en la senyalística. L’any 2019 es crea la zona 30 de Santa Catalina i enguany, el 2020, finalitzen també les obres de la nova zona 30 del Rafal i el Viver. No debades, l’any 2004, l’Ajuntament de Palma ja va limitar la velocitat al centre històric, a 30 km/h.

Per tant, ens trobàvem ara en un moment en què la trama urbana estava conformada per petits illots inconnexos, on el trànsit s’havia pacificat, on existia una bona convivència entre diferents protagonistes de la mobilitat. La tipologia d’alguns carrers de Ciutat demanava repartir com una taca d’oli aquesta pacificació al conjunt de tota la ciutat.

Més encara quan en aquest context de pandèmia, de cada vegada són més els que opten per altres modalitats de transport alternatives al cotxe. Certament, amb els compromisos d’aquest govern municipal envers la mobilitat sostenible, fent feina per l’emergència climàtica, sorgí l’emergència sanitària, que en matèria de mobilitat, pràcticament demanen les mateixes receptes.

Era, doncs, el moment d’afrontar el canvi en la modificació de l’Ordenança municipal de circulació que canviàs la limitació de velocitat dels anteriors 40 km/h als actuals 30 km/h. Sembla que no té importància la diferència de només 10 km/h, però a la pràctica sí que en té, fonamentalment per dues raons: salvar vides i que les bicis o els patinets, que cada dia tenen més protagonisme a Ciutat, puguin compartir la calçada, blindant per tant, el vianant. És ni més ni pus, un exercici de solidaritat.

Una norma que afecta més del 90% dels carrers de Palma, però no les vies principals i secundàries, que seguiran mantenint, de moment, velocitats específiques superiors, de 40 km/h i 50 km/h, i en la qual haurem de seguir treballant de valent, perquè siguin autèntiques vies de convivència i malauradament, no som pioners. Altres ciutats com Oviedo, Madrid, Alacant, Bilbao, Dublín, París o Viena –algunes ja fa anys– són també Ciutats 30.

Calmar el trànsit, tornar a gaudir amb tranquil·litat i sobretot amb seguretat, dels nostres carrers i barris amb els grans i especialment amb els més petits, és segurament recuperar aquella idea de l’assagista, poeta i polític Gabriel Alomar, que descrivia a un fragment de la narració Es barri de ca meva: “I pes mig de sa reunió des vespres sa ferramalla d’ets infants, es barri nou que pujava, etxerovit i ple de vida com una esperança, juguetejava i corria d’una part a s’altra”.