Malgrat la tendència clara cap a comportaments menys contaminants, les previsions mediambientals per als pròxims anys no són gaire esperançadores. La sobreexplotació de la natura, els nombrosos incendis i l’excés dels residus generats, són el motiu de la inquietud. D’aquests darrers, és l’augment del CO₂ atmosfèric el més preocupant per suposar una major retenció de la calor ambiental, causa del col·lapse en pocs anys de molts d’ecosistemes com és el cas de l’Àrtic.

L’increment de la temperatura està previst en un mínim de dos graus per l’any 2050 i en més de cinc per a finals del segle. El pronòstic a més de ser fiable ens alerta que qualsevol acció dins de l’àmbit planetari -com sembrar arbres, soterrar el CO₂, capturar-lo o inclús aturar avui mateix les emissions- per tal d’evitar el canvi climàtic, ja és del tot insuficient. Estem abocats a una extinció massiva pel fet que la pujada de temperatura i l’augment del CO₂ són paràmetres relacionats impossibles d’invertir a curt termini. Esgarrifa visualitzar que la temperatura hagi de pujar almenys vuit graus segons uns gràfics oficials que deixen constància del problema.

És conseqüent per tant el fet d’aturar l’excés de calor provinent del Sol abans que aquest arribi a l’atmosfera. Això és possible mitjançant un para-sol a l’espai exterior que permetrà returar la pujada de la temperatura durant el temps necessari mentres s’acaben d’implementar les energies renovables i es redueixen els gasos d’efecte hivernacle. Aquest projecte ja existeix -els discs de desviació dels raigs solars es trobarien al punt L1 a 1,5 milions de quilòmetres del nostre planeta on la gravetat solar compensaria l’empenta de la radiació cap a la Terra- però requereix un temps de preparació i deu anys per la seva implantació, a partir dels quals es notarien els efectes de la normalització climàtica.