Aquests dies, caminar per algunes zones comercials i turístiques de Mallorca s’assembla més a fer una autòpsia que no una passejada. Com l’encarnació de l’anti-messies, la temerària dependència del turisme que hem alimentat sense fre durant dècades ja s’ha convertit en una realitat física perfectament mesurable. En un altre moment de la història, un empobriment tan contundent i sobtat hauria provocat un col·lapse social de conseqüències dramàtiques. Gràcies a mecanismes públics de protecció com els ERTO i a les garanties que ha donat la injecció de fons de la UE, avui les illes estan només en un coma induït i no en ple procés de necrosi.
Si alguna vegada ha quedat justificat el pagament de tributs ha estat justament durant aquesta pandèmia. En canvi, el que segueix sense esser justificable és l’ús que, en moltes ocasions, n’acaben fent les institucions públiques. Ara que el president Sánchez ens intenta convèncer que amb el manà que ens plourà de la UE serà capaç de construir un país de fantasia, són de cada vegada més les veus que alerten de la possibilitat que els fons de reconstrucció se’ns acabin indigestant per manca de projectes adequats i d’una estructura burocràtica capaç de vehicular-los. Els precedents no poden esser menys esperançadors. Segons un informe recent de la Comissió Europea, Espanya ha estat el país que pitjor ha aprofitat el darrer Marc Financer Plurianual (2014-2020), només un 34% dels doblers que tenia a la seva disposició.
A les Balears els antecedents no són gaire millors. Diario de Mallorca informava dilluns passat que el Tribunal Superior de Justícia de Balears ha anul·lat la maniobra amb què el Govern balear pretenia evitar la devolució dels 20 milions d’euros destinats a rehabilitar la Platja de Palma que no es van justificar adequadament. És un altre d’aquells escàndols que, com el de Sa Nostra, quedarà impune per voluntat de tots els partits que hi estan enfangats. El mateix dia, el diari informava que la conselleria de Mobilitat pretén invertir el manà europeu en construir el tramvia entre l’aeroport i Palma. Un vell projecte que pot ser sigui molt ecològic, però que és del tot prescindible en un moment en què, precisament, anem molt sobrats d’infraestructures turístiques i, en canvi, molt mancats d’inversions que ajudin a canviar un model econòmic fallit. Si aquest és el nivell de les pensades vol dir que no hem après res d’aquesta escalivada i que la tudadissa està assegurada. Per sí sol, el manà no basta per salvar un poble; també fan falta idees i, sobretot, saber cap on es vol anar.
