Els boscos no són un perill, alerta

• Joan Vicenç Lillo i Colomar. Alaró.

Titular: “Els pinars bruts, un perill permanent d’incendi”. Els boscos, pinars en el seu cas, no són bruts, són espessos, clars, vegetació herbàcia, arbustiva, lianoide, arbrada, amb pins, alzines, ullastres, amb més o menys brancatge mort (futur humus). Els boscos són per com hem fet que siguin, però són dinàmics, són vius i no provoquen mai un incendi, no són mai una amenaça. Els incendis són humans, llevat dels llamps. La rica, diversa i especialitzada vegetació silvestre mediterrània, no provoca mai cap incendi.

A l’article des de l’incaut o irresponsable director general de MÉS, el periodista del titular decimonònic i fins a un arquitecte que passava per allà, els boscos bruts són una amenaça, un perill. Cert que hi ha boscos bruts de plàstics, electrodomèstics usats i tota mena de residus de producció humana que s’haurien de netejar, però fora d’això són sempre nets, no vos embrutareu dins un bosc, fins i tot fa bona olor, un bosc. Als boscos es pot talar, tallar, eixermar, segar, podar, aclarir..., però no per representar una amenaça, un perill. Centrau els esforços en recuperar antics cultius d’olivar a marjades de comes i comellars preferentment, feu aclarides intenses a faixes de defensa al llarg de molts camins i carreteres que fan partió amb boscos, però, si us plau, deixau-los en pau i no els tracteu de manera tan pejorativa i insultant, els posau en perill i no s’ho mereixen.