Aquest estiu, tant els ciutadans com els mitjans hem assumit sense immutar-nos que les mateixes institucions que s’han negat a realitzar tests PCR als turistes que arribaven en avió els hagin realitzat a tots i a cada un dels immigrants que han arribat en pastera. Els primers han entrat a milers, els segons només a dotzenes. Per això, davant el risc que algú extrapolés als avions l’elevat percentatge de positius de les pasteres, les autoritats han invertit el mateix esforç en fer públics els contagis entre els immigrants irregulars que en ocultar els que es detectaven entre els turistes. El resultat de l’estratègia ha estat un èxit. Avui tothom té clar que la immigració és una amenaça i que el turisme, en canvi, és una oportunitat.
Amb aquests antecedents, les darreres decisions del Govern es poden interpretar de manera ambivalent. La situació epidemiològica a Son Gotleu i la resta de barris tancats exigia actuar amb contundència. El problema és que, per restringir drets fonamentals era necessari declarar l’estat d’alarma i Francina Armengol hi havia renunciat. Pot ser per això, les dures restriccions que s’havien anunciat inicialment han quedat en un confinament de mel i sucre i en una sèrie de recomanacions als veïnats. Està per veure la incidència real d’aquestes mesures. En canvi, el que romandrà indeleble en el temps serà l’estigma contra una de les zones més pobres de Balears i on més immigrants irregulars hi habiten. Com qui diu “contagiau-vos entre vosaltres si voleu, però no ens contamineu”, l’estratègia equívoca del govern ha esbucat bona part del discurs social de l’esquerra. El temps dirà si el senyalament valia la pena.
En els darrers mesos, dos estudis de la Universitat de Harvard i de l’Institut Hospital del Mar de Ciències Mèdiques han analitzat la incidència de la covid a les zones més pobres de l’estat de Massachusetts i de la ciutat de Barcelona. Les conclusions en ambdós casos són que, per una banda, l’economia submergida dificulta el confinament d’una població que necessita sortir cada dia a cercar l’aliment i, per l’altra, que la manca d’un habitatge digne i la sobreocupació fan que la transmissió sigui molt més elevada. Aquestes són exactament les característiques dels barris que es tancaren divendres. Ressuscitar vells estigmes per fer veure que s’actua amb contundència no ens hauria d’impedir veure que, en alguns casos, la covid és només el símptoma d’una epidèmia molt més greu anomenada pobresa i que fa anys que deixam créixer sense control.
