Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Necessitam culpables!

Feim una classificació subjectiva d'incompliments que classificam des dels molt greus (els dels altres) fins als justificats (els nostres)

"La culpa és dels joves que organitzen botellots i festes", mentre seim a la taula amb la nostra quinzena d'amics amb les mascaretes llevades, els mòbils damunt les taules i sense una correcta desinfecció de mans.

"Quin desastre, mira com està la platja, plena a vessar i sense que ningú respecti les normes de distanciament", mentre cercam un lloc per estirar les nostres tovalloles en lloc de partir cap a un altre lloc.

Exemples com aquests en trobarem a desenes, diàriament i -reconeguem-ho- protagonitzades per nosaltres mateixos. I reconeguem-ho també, ho feim conscientment, ja no són vàlids els arguments del desconeixement i la desinformació que hi havia als inicis de la pandèmia. Clar que circulen mentides, informacions malintencionades, vertaderes barbaritats? però ara ja tots sabem que hi ha un virus que es contagia amb molta facilitat i que hi ha unes mesures bàsiques (les mascaretes) que, amb més o menys èxit, ajuden a reduir el ritme dels contagis. Cosa ben diferent és que facem una lectura esbiaixada de les informacions i ens quedem només amb allò que més ens convé.

No crec que hi hagi ningú, ni tan sols el ciutadà més exemplar, que en qualque moment no s'hagi relaxat, no s'hagi reunit amb més gent del compte, no s'hagi acostat massa a algú sense portar la mascareta, no hagi tocat coses al súper sense les mans perfectament desinfectades, no hagi portat una mascareta mal posada? ningú està lliure de culpa, i segurament és del tot impossible que hi estigui. Feim una classificació interessada i subjectiva d'incompliments que poden ser freqüents o ocasionals i que classificam des dels molt greus (els dels altres) fins als justificats (els nostres).

Deixem de cercar culpables constantment, com malauradament han fet i segueixen fent els governs dels diferents països, els representants dels partits polítics i, no cal dir-ho, els ciutadans al carrer i a les xarxes socials, i posem el nostre granet d'arena en trobar-hi solucions o, almanco, fer la situació més suportable.

Sí, tot és més senzill si li posam ulls i boca a un culpable a qui poder tiram darts mentres ens alliberam de tota responsabilitat i evitam qualsevol exercici d'autoconsciència, especialment per a unes generacions que hem crescut baix la cultura de masses dels còmics de superherois i de les superproduccions de Hollywood, on sempre tot es redueix a bons contra dolents. I nosaltres, és clar, sempre estam al bàndol dels bons. Fixau-vos també que els bons -nosaltres i els nostres-, tot i acabar guanyant sempre, acostumem a ser molts menys que els dolents -els diferents a nosaltres-. No cal molta subtilitat per veure que és un terreny abonat per a populismes, discriminacions i supremacismes de tot pèl.

Però les pandèmies -la de la Covid-19 i les que vendran després-, l'escalfament global, l'esgotament dels recursos, la contaminació desfermada, la concentració extrema de la riquesa, són problemes interrelacionats i que no permeten visions simplificades ni lectures interessades.

Compartir el artículo

stats