Qui defensa que totes les opinions són respectables, és que no respecta res, i especialment no respecta els drets de qui considera diferents -i per tant, inferiors- a sí mateix. Demanar respecte per aquelles opinions o accions que vulneren manifestament els drets de persones o col·lectius és demanar connivència o complicitat.
Parlar de respecte és parlar de paraules majors, molt poques coses i persones mereixen respecte. El respecte és deferència -acatament cortès i respectuós als desigs, a la voluntat d'altri-. És un sentiment de reverència envers algú per raó dels seus mèrits, del seu rang o del seu saber. I la reverència és una admiració profunda que hom sent davant algú o davant algunes coses o fets.
Pert tant, qui demana respecte per les opinions racistes, xenòfobes, homòfobes o masclistes -intentant desfressar-ho de valor positiu, d'obertura de mires o de tarannà democràtic- és un racista, un xenòfob, un homòfob o un masclista (generalment totes les coses alhora) que no s'atreveix a sortir del tot de l'armari, perque és un covard que té por del que diran. Vol ser políticament correcte per incapacitat de defensar en solitari les seves postures.
Pot ser per això, quan es senten recolçats, quan noten que no estan sols, quan veuen que hi ha una massa de gent com ells, o -generalment homes- que ostenten poder i encapçalen moviments polítics i presidències de governs, es creixen, deixen de patir en silenci el seu odi. Sembla que surten de davall les pedres, s'ajunten i manifesten sense filtres tota la seva brutalitat.
No importa si qui ho fa és el teu veinat, un regidor del teu poble, una estrella mediàtica, el president del teu pais o el cap visible d'una confesió religiosa. Quan les opinions, i encara més les accions, vulneren els drets d'altres persones, no mereixen cap respecte.
Tampoc és acceptable la tolerància -actitud teòrica i pràctica de qui respecta les conviccions d'altri en matèria religiosa, política, ètica, artística, etc., i no n'impedeix l'exercici-. La tolerància pot ser ja no és complicitat, però sí una mostra clara d'indiferència, o d'equidistància entre qui vulnera drets i qui pateix la discriminació. És una postura còmoda, mirar cap a una altra banda, callar, transigir€ atorgar.
Per tant, ni respecte ni tolerància. Tota la beligerància que calgui, sempre dins el marc de la democràcia i rebutjant la violència, però beligerància valenta i decidida.
Jo soc incapaç de respectar allò que me provoca repugnància. I tú?
