Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Perquè em dona la gana

Curiositats

Des de fa uns dies que no es parla d'altra cosa que de la imposició per part de la ultradreta al Govern de Múrcia del control parental a part de les activitats escolars als centres educatius per part dels pares. Qui imposa aquest veto a la formació de les xiquetes i xiquets són la mateixa gent que no vol que l'escola pública siga laica i vol mantindre l'assignatura de religió com a obligatòria dins del currículum dels centres. També és la mateixa gent la que va sembrant dubtes sobre la qualitat de l'educació pública per tal d'afavorir la concertada i la privada.

Diuen aquestes persones, que els fills (en cap cas parlen de les filles, no fora que les xiquetes prengueren consciència pròpia i se'ls rebel·laren...) són de la seua propietat i que, per tant i dins de la seua llibertat com a pares, (les mares tampoc existeixen per a res...) poden vetar continguts educatius.

Açò sembla un galimaties. Resulta que a les nostres criatures no se'ls deu parlar de determinats assumptes perquè diuen que se'ls estan adoctrinant, però va i resulta que l'adoctrinament religiós està perfectament assolit.

Amb aquesta actitud se'ls està negant la possibilitat a xiquets i xiquets d'entendre el complicat món en el qual viuen i, també, se'ls nega part dels seus drets com a criatures.

De veritat que tanta contradicció em porta a pensar que el que realment vol la ultradreta, juntament amb el PP i Ciudadanos, és tornar als temps de la dictadura on només alliçonava l'església i els fidels al règim. Crec que enyoren aquella etapa i tenim l'obligació de recordar-los permanent que aquell temps ja ha passat. I que, en democràcia, els assumptes no s'imposen, es negocien.

I també cal recordar-los que els fills i les filles no són béns patrimonials, són béns socials que cal cuidar, alimentar, vestir i educar. Però que són éssers humans únics, individuals i autònoms. Fins i tot el Papa ho va dir fa un temps!

Qüestionar l'educació pública és pervers perquè és un tresor que tenim tota la comunitat. És aquesta escola la que educa i iguala a les filles i fills de persones de la classe treballadora. La que possibilita que xiquetes i xiquets puguen obrir la ment, tindre curiositat i desenrotllar esperit crític front al món que els estem deixant.

I ara que ho pense, senzillament el que poden desitjar aquesta gent, des del seu classisme declarat siga, mantindre en la ignorància al gruix de la població per tal de fer i desfer el que els vinga de gust. Doncs no els ho anem a ficar fàcil, perquè tant l'educació com la sanitat pública són conquestes a les quals no anem a renunciar perquè són nostres, de tota la ciutadania.

Parlar de drets humans, d'igualtat entre dones i homes, de diferents tipus de famílies, de com estimar a qui es vulga en cada moment o de reciclatge, és parlar de la construcció d'un món millor precisament per a aquestes xiquetes i xiquets que vostés volen mantindre allunyats d'eixa realitat i d'eixos valors.

O, el que és el mateix, els volen ignorants i amb submissió per a que els resulten més fàcils de manipular ara i al futur.

Compartir el artículo

stats