Avui fa una setmana i un dia que aquest diari va informar en exclusiva que dotzenes de nines tutelades per les autoritats públiques de Balears són prostituïdes a Palma. Segons destacava la notícia, els educadors que tenen cura d'aquests menors han denunciat la situació durant anys als seus superiors, però l'Institut Mallorquí d'Afers Socials no ha pres mai cap mesura al respecte. La informació de Xavier Peris contenia acusacions tan demolidores que, a priori, semblava que l'IMAS només tendria dues opcions: o bé sortia a desmentir-les i a desautoritzar Diario de Mallorca per haver-les publicat, o bé les reconeixia i, en conseqüència, es desencadenava un enfilall de dimissions.
Sorprenentment, no ha passat ni una cosa ni l'altra. Les informacions d'aquest diari no només no han estat desmentides, sinó que han pres una dimensió encara més preocupant després que es fes públic que aquesta situació té lloc des de fa anys i que no afecta només a uns quants casos aïllats, sinó a desenes de menors. Això no obstant, els responsables polítics de la protecció d'aquests infants no han mostrat en cap moment la més mínima intenció d'assumir responsabilitats, sinó que s'han dedicat a relativitzar la gravetat del cas i a diluir la seva responsabilitat en un oceà de frases fetes i retòriques espúries: que si s'han seguit els protocols, que si s'actua de manera coordinada, que si s'han emès els informes corresponents, que si les menors es prostitueixen només quan estan fora dels centres, que si la prostitució infantil és un problema molt greu que excedeix la capacitat d'un govern autonòmic, que si existeix aquest negoci perquè hi ha demanda, que si bla, bla, bla.
La infame cerimònia de descàrrec a què hem assistit és incompatible amb el respecte més elemental que, com a ciutadans, tenim el deure de mantenir cap als nostres representants públics. Un dia el president de l'IMAS, Javier de Juan, declarava que existien "xarxes de captació organitzada" i, a l'endemà, en una reunió a la Delegació de Govern, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil ho negaven i es referien únicament a "casos aïllats". En canvi, no consideraren necessari explicar perquè, tot i les reiterades denúncies, han estat incapaços de frenar una situació de la qual, segons el propi de Juan, se'n té coneixement des de fa almenys deu anys. La darrera institució que s'ha afegit a aquest ball d'ombres xineses ha estat la Fiscalia que, ara sí, creu que és adient investigar a fons una situació davant la qual, tant els educadors, com els agents de policia, com els experts consultats per aquest diari consideren que s'ha actuat sempre amb una absoluta negligència.
Els partits que governen actualment a les principals institucions de les illes són declaradament feministes, participen sovint en minuts de silenci, s'indignen amb sentències com la del cas de "La manada" i duen a terme tot tipus d'accions simbòliques per tal de desemmascarar el patriarcat. Ningú no dubta de l'honestedat d'aquestes conviccions, però a l'hora de la veritat no només no varen ser capaços de prendre les mesures necessàries per prevenir que una nina de tretze anys fos violada cinc vegades durant la matinada del 25 de desembre, sinó que ocultaren que, des de fa anys, moltes de les menors que estan acollides en els centres públics són explotades sexualment. És una situació de desprotecció que cal qualificar de sistemàtica pel nombre de nins i nines a què afecta i pels anys que fa que dura, però també de sistèmica, perquè no només és atribuïble al poder polític, sinó també al poder policial i al judicial.
Justament per això, perquè aquest cas ha fet trontollar algunes parets mestres del poder públic de Balears, no és tolerable l'actitud resignada, quasi indolent, amb què els seus representants han reaccionat, el pacte tàcit de no agressió que han exhibit sense rubor per tal de tapar-se mútuament les negligències. Que ens hagin volgut fer creure que la responsabilitat de les institucions sobre aquestes nines i nins és distinta a la que aquestes mateixes institucions exigeixen a qualsevol família és una fal·làcia senzillament indigerible. La societat és conscient de l'enorme dificultat que suposa atendre aquests infants, però que els representants públics pensin que acceptarà que hagin estats separats dels seus pares biològics per acabar-los exposant a una desprotecció encara major demostra un nivell de desconnexió de la realitat realment preocupant. Per respecte a aquests menors, per respecte als educadors que els acaben estimant com a fills, per respecte a les famílies d'acollida i, fins i tot, per respecte a uns pares biològics que almenys haurien de tenir la garantia de saber que els llevaren els fills per tenir-los en millors condicions i més protegits, els poders públics de Balears no es poden torbar ni un dia més a assumir responsabilitats. No es tracta de fondre la punta de l'iceberg com han fet fins ara, sinó de fer-lo emergir en la seva totalitat per immens que sigui.
