La construcció de milers d'habitatges de protecció oficial durant els propers quatre anys va ser la promesa estrella de les darreres eleccions autonòmiques. El compromís resultava especialment descarat en el cas del PSIB, UP i Més que, tot i haver governat durant quatre anys, segons les dades del ministerio de Fomento, entre 2015 i 2018 només qualificaren com a protegits catorze habitatges que, per paga, s'havien començat a construir durant la legislatura de José Ramón Bauzá. Des de l'any 1991, mai un govern havia qualificat zero habitatges com a protegits a les Balears, que és el que es dedicà a fer el Govern de la gent en els anys 2015, 2017 i 2018. En el cas del PP, la sobtada proclama social en defensa de l'habitatge protegit no resultava menys cínica després d'haver venut a companyies hoteleres solars destinats a aquest tipus de construcció i d'haver jugat al Monopoly durant dècades amb tota porció de terra que fos susceptible de la més mínima operació especulativa.
Sigui com sigui, el fet és que la promesa de construir milers de nous habitatges públics es reiterava dia rere dia i l'acord entre els partits sobre la qüestió era unànime. L'epicentre d'aquell consens insòlit fou l'antic quarter de Son Busquets, a Palma. Formacions de tots els colors donaven per fet que els més de 800 habitatges protegits que s'hi havien projectat serien una realitat abans d'acabar la legislatura. El PP, Cs i Més triaren l'entrada de l'antic quarter com a escenari d'un dels seus actes de campanya. Fina Santiago i Antoni Noguera varen prometre des d'allà la construcció de 5.000 habitatges. El PP i Cs varen arribar a tal nivell d'acord que fins i tot varen triar el mateix dia i la mateixa hora per fer-se la fotografia de rigor davant els terrenys abandonats. En canvi, qui no va aparèixer pel quarter va ser el PSIB. D'això sí que se'n diu tenir intuïció.
Son Busquets es va convertir així en la línia de sortida d'una competició per veure quin partit prometia construir més habitatge públic. A ningú va semblar importar-li gaire que aquells terrenys acumulessin vint anys d'incompliments des que el 1998 es va signar el primer conveni entre l'Ajuntament i el ministerio de Defensa. Per molt contundent que fos el rosari d'enganys -el 2004, 2006, 2007, 2010 i 2012 s'anunciaren acords que mai no s'arribaren a executar- quan els partits foren conscients que no havien fet res contra la crisi d'accés a l'habitatge que pateixen les illes, l'antic projecte de Son Busquets els semblà una cortina de fum prou creïble.
El més desconcertant és que la majoria de mitjans de comunicació reproduïren totes aquelles promeses sense recordar els antecedents i, sobretot, sense confrontar-les amb la realitat. I la realitat era que, mentre aquella farsa tenia lloc, a la web del Instituto de Vivienda, Infraestructura y Equipamiento de la Defensa s'anunciava des de feia mesos el quarter de Son Busquets dins l'apartat de "Ventas previstas". És a dir, que a la manera d'uns vulgars estafadors, els partits havien promès als ciutadans uns habitatges en uns terrenys que no només no els pertanyien, sinó que estaven a la venda. L'engany es consumà el passat dia 12 de juliol, quan el govern en funcions de Pedro Sánchez va prendre una decisió que, ves per on, no havia cregut necessari prendre durant tot l'any electoral en què no havia estat en funcions: subhastar l'antic quarter. Va ser així com els electors prengueren consciència de la gran estafa electoral de què havien estat víctimes i de l'enèsim atac que el govern Sánchez perpetrava contra iniciatives legislatives i polítiques de les Balears.
Fa un any, Sánchez va prometre que construiria 20.000 habitatges protegits durant la propera legislatura. Fa tres setmanes, en canvi, de la mateixa manera que durant el discurs d'investidura es va ufanar dels 1.200 milions que invertirà en les carreteres de Canàries mentre les Balears n'esperen encara 240, no va tenir cap escrúpol a l'hora d'enviar en orris el major projecte d'habitatge públic d'aquestes illes. Pareix que al PSOE no li preocupa que Palma sigui la ciutat de tot l'Estat on més ha pujat el preu del lloguer en els darrers cinc anys, ni que segons l'Observatori d'Emancipació Juvenil els joves de les illes necessitin el 120% del seu sou per a pagar un d'aquests lloguers. Pel que es veu, el socialisme és d'aplicació a tot l'Estat excepte a les Balears. El conseller Marc Pons ha justificat aquesta nova humiliació del líder del seu partit amb un suposat "conflicte interministerial" -com si els ministeris fossin entitats sobrenaturals sobre les quals ni el PSOE, ni el propi Sánchez hi tenen cap poder d'intervenció- i l'oposició, còmplice en l'engany de Son Busquets, ha donat per bona la rondalla perquè també l'exonera. Sense partits amb què comptar, qui ens defensarà d'aquesta estafa? Qui farà pagar el deute moral que l'Estat té amb la segona comunitat que més aporta per habitant?
