Sopar de vells companys a Son Ferrer. Diverses tendències polítiques, vi, carn a la brasa i cigars havans . Confidències de gent amb molt de recorregut polític a les esquenes. Sona Jamiroquai de fons. Tots els comentaris versen entorn les eleccions passades i les que vindran. Coincidències:
- El vell ordre d'un partit únic conservador es pot veure restablert a Espanya en un plaç molt més curt que llarg.
- Per tant, Pedro Sánchez té un termini relativament curt de temps per vehicular el partit transversal que desitja.
- Casado sembla més polític pretèrit que garantia de futur.
- El Partit Popular pot ser la nova Unió de Centre Democràtic del s. XXI. Del tot, al res en una legislatura. Bàsicament per raons econòmiques.
- Ciutadans podria ser la garantia de continuïtat del canovisme. Si eixampla el seu missatge amb qüestions que no girin només entorn el 155 o l'unitat d'Espanya. Calen més recursos ideològics per aspirar a governar un país.
- La sentència del Suprem al procés sobiranista també pot ser un punt d'inflexió per la continuació o no d'aquesta política per part dels "taronges".
- Les eleccions europees poden suposar la certificació del fracàs de les polítiques pactistes de Més. Quan es vegi que les seves bases elegeixin ERC€o fins i tot a Puigdemont en comptes de la papereta de Compromís. En paraules d'un dels tertulians: "els comicis europeus poden fer mal d'ulls".
- Europees que poden ser molt interessants: poden donar lloc a un Parlament europeu amb un component euròfob altíssim.
- Consell i CAIB semblen decantats en favor de l'esquerra. No sembla el mateix que passi el mateix amb Ciutat. Malgrat la major popularitat de Toni Noguera i José Hila com a candidats que fa quatre anys. El primer és el batle sortint. El grau de coneixement popular és evident. El segon es pot veure afavorit per l'onada socialista europea. Però el factor VOX i Ciutadans és una incertesa.
- Mentre Rafel Nadal perdia el seu partit a Madrid -cada dia més lent, cada dia més vell- el nostre particular Senat apuntava a la repetició de noms i idees com a una de les causes principals de la desafecció entre ciutadania i política.
- Veure passar les persones d'una llista a una altra com a pràctica usual no és molt excitant. Calen cares noves cares, nous projectes i missatges. Renovació efectiva i no cosmètica, en poques paraules.
- En clau econòmica, és cada pic més evident que les Illes seran a vessar durant quatre mesos. Però que les rendibilitats poden ser més baixes. Ecotaxa? No, canvi climàtic. Aquest és el veritable enemic de la classe hotelera. De retruc, de la treballadora. En definitiva, un sopar i sobretaula exemplars. Entre gent de diferents ideologies i professions. Des de funcionaris a emprenedors. Gent de turisme i gent de cultura. Apassionats per la política. Amb un diagnòstic final : "per molt que hi hagin majories estables a les Illes, sense diners frescos no és possible gestionar res més que pressupostos. Que no és el mateix que governar".
