Suscríbete 1,5 €/mes

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Elogi a Adam Smith

Malgrat el temps transcorregut, sembla que la classe política balear no ha entès el missatge de l'anomenat pare de l'economia moderna a La riquesa de les nacions, (1776). L'escocés basà la seva obra mestra en diversos punts fonamentals, tres dels quals són aquests: a) un dels pilars del creixement econòmic d'una comunitat es basa en la lliure competència; b) una certa acumulació de capital és necessària per a la posada en marxa de la divisió del treball, i l'únic límit a aquesta és la dimensió del mercat; c) els monopolis i el corporativisme són elements que van contra el desenvolupament econòmic i social del comú i tendeixen a enriquir tan sols a una minoria.

Això, segons el rigor de qui ha inspirat a milers d'economistes i filòsofs (recordem que el propi Smith també ho era), pauta que es traduïa bàsicament en l'anàlisi com a eina metodològica abans de llençar una premisa. Bé fos econòmica o jurídica. Així es treballa en consultoria, i aital hauria de ser el plantejament dels servidors públics: calcular tots els escenaris possibles i les respectives probabilitats de que es donin. En funció a aquesta casuística, prendre una decisió.

Però venen eleccions. I ja se sap que s'han de rapinyar vots d'on sigui i de la manera que faci falta. Tan sols amb aquesta "lògica" es pot entendre la prohibició a Uber i Cabify a Balears. És la consagració del monopoli del servei de passatgers en cotxe pel taxi. Però si anam al fons de la qüestió, potser les raons de la patronal del taxi -que no treballador- siguin, com a mínim, opaques. I és que quan el sector del taxi illenc argüeix que les VTC els treu treball, oblida que a les illes dites llicències s'havien distingit justament pel seu luxe o distinció enfront les de la Península.

Les empreses d'events illenques ho saben molt bé: Rolls-Royce, Mercedes-Benz gamma alta, Jaguar, Ford Mustang? que serveixen bàsicament noces i esdeveniments corporatius. Un altre món, reservat amb setmanes d'antelació i pagaments íntegres per avançat. L'altra raó que els taxistes utilitzen és la presumpta explotació dels xofers que exerceixen les plataformes digitals. Un tracte no molt diferent del que els taxistes propietaris de llicències dispensen als seus conductors, que han de pagar per conduir en molts de casos. Tornem a Adam Smith: "Els obrers desitgen guanyar el màxim possible, els amos, donar el mínim; Els primers estan disposats a concertar per a elevar els salaris, els segons per tal d'abaixar-los" ( La riquesa de les nacions). Principi aprés de memòria per la patronal del taxi. Si vostè, senyor lector, sabés el que arriba a pagar un conductor de taxi suplent en temporada alta, a canvi de quants euros mensuals i de quina manera ho fa (en negre, en blanc?) s'espavilaria a telefonar una VTC. Que estan obligades per llei a fer factura oficial.

La darrera raó -que Uber i Cabify són empreses que giren una part de la seva facturació a Holanda, país de l'UE per altra banda- sembla mentida que tot un Govern autonòmic l'hagi pogut donar per acceptable. I és que de les majors empreses de les les illes, una bona part han estat posseïdores o tenen comptes en fons radicats a països com la mateixa Holanda, Luxemburg, Suïssa, Irlanda, Malta, Panamà o Costa Rica. Amb un agreujant: moltes ho han fet d'esquenes al fisc espanyol. Uber i Cabify ho fan de manera legal, car aprofiten un tracte jurídic diferent de la tributació del dret de marca. Un detall: alguna d'aquestes corporacions és bona col·laboradora del Govern balear. Per tant, el que es demanaria a l'equip de Catalina Cladera és serietat i no adduir punts que no facin somriure per sota el nas.

Siguem sincers: presumptament aquí hi ha hagut un Govern un tant dèbil i un sector que ha lluitat d'una manera molt opinable per uns interessos purament econòmics. No per massa més. Estava en joc -i està, la partida no ha acabat- un status quo envejable. El que encarna la patronal del taxi, els directius de la qual en alguns casos recorden els de certes federacions esportives de les illes: val tot mentre es segueixi controlant el sistema.

I si cal amagar la veritat, s'amaga. O es va contra el més elemental principi econòmic. Però si passa alguna cosa, aquí ningú en sabrà res, i el darrer que apagui el llum.

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Compartir el artículo

stats