Sovint passa que, certes persones, o fets, o institucions, sobresurten dels seus iguals, s'envolten d'una aurèola, prestigi o reputació, que la resta no tenen. Així, com saben els aficionats al futbol, hi ha clubs que duen l'afegitó d'un "més", de què n'estan mancats altres equips, que potser han aconseguit més títols i tot. Sempre n'hi ha, per tant, que comencen la carrera amb uns petits avantatges, almenys en un nivell simbòlic i d'estima social.
De la mateixa manera hi ha botigues a les quals, a part de fer caixa, d'oferir un servei de qualitat, de tractar bé el client, alguns sectors de la societat atorguen un "més", que no demanen a un supermercat o una ferreteria, per esmentar-ne dos exemples. Entre aquests comerços diguem-ne excepcionals, no és difícil endevinar-ho, hi figurarien les llibreries, a què la majoria de visitants habituals no es resignen a considerar-les dedicades només a la tasca pura i dura de vendre llibres.
Els "intel·lectuals melancòlics", en expressió del professor Jordi Gràcia, (dit sigui entre nosaltres, ben bé es pot prescindir del terme "intel·lectual", sense cap remordiment de consciència) consideren, encara, els llibres, els de tota la vida, els de paper, un dels mitjans més consistents i insignes d'aquesta missió sagrada que és transmetre la cultura, el coneixement, la saviesa, treure el poble de la ignorància. Les llibreries tendrien qualque cosa a veure amb aquesta noble missió; de prim compte, farien el paper com a de mitjanceres, entre la població, presumptament àvida de sabers, i els llibres. Per sort, són moltes les llibreries que han complert, amb nota excel·lent, a més, la tasca susdita; arreu podríem localitzar llibreries de barriada o de poble que han estat i són focus admirables d'irradiació cultural, potser omplint buits que les institucions no s'haurien de permetre. Molts de nosaltres, els fonaments de determinats gusts literaris, no els vàrem adquirir ni a l'escola ni a la universitat, sinó freqüentant els prestatges d'un grapat de llibreries; aquest seria el cas de la inoblidable i mítica Cavall Verd, amb el seu propietari Rafel Jaume, que ho sabia i ho havia llegit tot, que ens va inocular per sempre el virus de la poesia; allà, molts hi vàrem passar hores i hores de la nostra primera joventut, gràcies a les quals vàrem saber que, a part de les famoses Rimas de Bécquer, o de les Coplas del cavaller Manrique, existia tota una altra poesia; cosa semblant es podria dir de l'enyorada Logos, una llibreria que era el caos en estat pur, però que en Domingo tenia emmagatzemada dins el cervell; de pas, sempre sortíem d'allà amb ensenyances noves apreses, amb noms d'autors anotats al quadern que abans no havíem sentit.
La crisi es va acarnissar, també, amb les llibreries; i més factors alhora, com els preus d'uns lloguers astronòmics. Varen ser un fotimer les llibreries que varen haver de tancar. Les que han pogut sobreviure sense cap dubte continuaran amb la tasca de sempre, venent llibres i ordint actes culturals diversos per al gaudi de la ciutadania interessada. Dins el marc de la Biennal del Pensament de Barcelona Ciutat Oberta, en què hi han intervengut personalitats com Richard Sennet o Alfred Brendel, amb un èxit de públic extraordinari, cosa que desmenteix la dita que avui la cultura no interessa, s'hi va escolar la proposta de la Nit de les Llibreries, que tampoc no era nova, algunes plenes de gom a gom, gràcies a l'encert de l'oferta cultural proposada, fins a altes hores de la matinada. A veure si algú s'anima a fer una cosa semblant per aquí, encara que, ens ensumam, la fauna nocturna de l'entorn preferiria trepitjar locals de més baixa intensitat intel·lectual.
