Acaba de sortir un estudi de la Fundació Jaume Bofill al voltant de la percepció que les persones amb fills en edat escolar, els mestres i la societat en general tenen de la qüestió de l''adoctrinament' a classe. El treball es titula 'Enquesta a famílies i docents sobre les acusacions d'adoctrinament a l'escola catalana'. Aquest treball ens ofereix algunes dades molt rellevants, des del meu punt de vista, en relació a l'educació. L'àmbit es restringeix al Principat de Catalunya, i voldria apuntar que seria molt interessant de realitzar un estudi d'aquestes característiques a les Illes Balears. No cal presentar la Fundació Jaume Bofill, pionera i capdavantera en aquesta mena d'estudis.
Vegem-ne algunes dades interessants. La primera, i més rellevant, des del meu punt de vista, és la percepció que els docents del Principat tenen de la tasca que cal fer en el sistema educatiu. Un 70% dels docents enquestats entenen que a classe s'han de tractar assumptes d'actualitat, s'han de discutir qüestions candents dins la societat i s'han d'oferir els diferents punts de vista als alumnes perquè ells mateixos es puguin fer una composició de lloc del que està passant. El problema és que, segons quines qüestions d'actualitat tractis, immediatament tenim a sobre l'espasa de Damocles de les acusacions d'adoctrinament. Ara mateix, tres instituts de Mallorca reben la pressió de la ultradreta espanyolista perquè varen fer debats amb la participació dels alumnes, o d'altres activitats, recordant el primer d'octubre de 2017 a Catalunya. El tema era tant d'actualitat que als Estats Units d'Amèrica els alumnes de secundària, en un fórum de centenars de milers d'estudiants, varen escollir-lo com a tema de debat. Però a Mallorca es veu que els camises velles troben que no s'ha de poder parlar de determinades coses. I ja tenim la pressió organitzada contra els professors, amb tot l'estrés i el mal rotllo que aquest tipus d'actuacions suposa.
Algú podria suposar que els professors van per una banda i els progenitors per una altra. Però, almanco en el cas de Catalunya, l'estudi de la Fundació Jaume Bofill ho desmenteix clarament. També hi ha un 70% dels pares i de les mares d'infants escolaritzats al Principat que consideren que els temes d'actualitat s'han de tractar a classe. I pensen que s'han de tractar encara que siguin polèmics i que impliquin, potser, preses de decisió de caire polític. Si no es tracten els temes d'actualitat, com prepararem els nostres estudiants per entendre mínimament el món on viuen. I, sobretot, perquè puguin prendre decisions lliurement, havent desenvolupat el seu esperit crític. Si aplicam la censura al tractament de determinades qüestions, de manera automàtica, els limitam el seu espai de pensament. I en feim ciutadans messells i fàcilment controlables per la propaganda del règim.
En definitiva: els professors volen tractar amb tota naturalitat temes d'actualitat a classe i els pares i les mares hi estan d'acord.
Però la cosa no funciona tan fácilment. Si la gran majoria ho veu així de clar, no hi hauria d'haver problema per dur-ho a terme. Però hi ha un 29,3% dels docents (gairebé un de cada tres) que, volent tractar aquestes qüestions a classe, no ho fa per estalviar-se problemes, perquè pensa que li provocarà maldecaps als quals haurà de fer front amb dificultats. No debades professors de determinats centres (recordem el cas més sonat de tots, el de l'IES El Palau, de la Verneda) s'han vist perseguits judicialment per haver tractat qüestions de rabiosa actualitat a classe.
No puc entendre, per moltes voltes que hi faci, per quina raó, a les Illes Balears, s'està fent tant de cas a denúncies posades per una minoria de fanàtics que (ells sí!) es posen a si mateixos fora de la llei, en no acceptar, per exemple, el nostre Estatut d'Autonomia. Qui són uns individus que diuen que s'ha de suprimir el nostre Parlament, el parlament on recau la sobirania dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers, per anar posant denúncies als professors de l'IES de Marratxí, de Sineu o de Felanitx? Només sorprèn que ningú en pugui fer cas.
Mentrestant, a l'IES sa Colomina s'han anat recollint agendes denunciades per aquesta caterva i se n'han repartit de noves. No tots els alumnes -ni tots els pares, ni totes les mares- han trobat que la direcció del centre hagués fet bé de retirar-les. No voldria acabar sense posar per davant que res que es pugui discutir als Estats Units d'Amèrica sobre el meu país no serà censurat en una classe meua a la Vila d'Eivissa.
